El valor de complicar-se la vida

Aquest dijous vaig anar a fer una xerrada al TEDxRamblas per a explicar el Projecte d’Escoles Tàndem. Us passaré el link del vídeo quan el tingui.

Un concepte que vaig comentar, i que no només està lligat amb aquest projecte, és el valor de trobar persones i institucions disposades a “complicar-se la vida”. Amb això em refereixo a aquelles persones que quan els expliques una bona idea diuen “endavant”, tot i saber que això els suposa més feina i més complicacions.

Frustra xocar contra un mur però passa massa sovint. Tens una proposta, la planteges i agrada molt. Però quan demanes la implicació d’aquell que li ha agradat la proposta diu que, sorry, té massa feina, és massa complicada o alguna altra excusa. El més fàcil és no complicar-se la vida i fer només la feina que toca (que, amb justícia, sovint no és poca).

Però el difícil i allò que fa tirar endavant projectes i institucions és la voluntat de complicar-se la vida: davant una nova idea o proposta, analitzar-la si té sentit. I si en té, fer-la, tot i els múltiples entrebancs que hi haurà (el principal dels quals sovint és que suposa més feina).

Amb el projecte d’Escoles Tàndem he trobat unes institucions que, davant el repte de començar un projecte educatiu incert, complicat i amb la possibilitat de marcar la diferència en unes escoles i uns nens, han dit que endavant. I ho han fet sense saber ben bé què implica però amb la convicció de que era el correcte. Han decidit complicar-se la vida perquè saben que això és el correcte. I això, per cert, encara els fa millors.

Doncs això: profund agraïment a l’Escola Superior de Música de Catalunya, al Conservatori Municipal de Barcelona, al Parc Científic de Barcelona, i a l’Escola de Músics del Raval i Tot Raval.