Ja hem publicat els noms dels estudiants que han aconseguit l'Ajut Universitari de l'Obra Social de CatalunyaCaixa pel curs 2011-2012: s'han concedit 503 ajuts de 1.000€.
Pots comprovar la llista dels guardonats clickant aquí.
Moltes felicitats als guardonats i a les seves famílies: no es tracta només d'ajut econòmic sinó també d'un reconeixement a l'esforç i a l'excel·lència.
L'acte de lliurement dels ajuts serà el proper 28 de gener al Palau de la Música (els guardonats rebreu en les properes setmanes una carta amb els detalls; si necessiteu informació podeu enviar un email a coneixement@catalunyacaixa.com).
I per cert, ja estem treballant en la nova edició d'Ajuts Universitaris pel curs 2012-2013: en un moment especialment complex com l'actual cal seguir recolzant i reconeixent l'esforç i l'excel·lència entre els joves que comencen l'etapa universitària. Aquest és el nostre compromís i, per tant, el programa d'Ajuts Universitaris continuarà.
I en aquest sentit, si coneixeu algun crack que estigui estudiant segon de batxillerat, animeu-lo a estudiï fort i que, una vegada hagi fet la selectivitat, demani aquest ajut!
Enhorabona als guardonats!
dijous, 29 de desembre del 2011
dissabte, 17 de desembre del 2011
Escoles Tàndem
Fa unes setmanes va arrencar "oficialment" el projecte d'Escoles Tàndem, un projecte educatiu que gira a l'entorn de l'especialització en una matèria que vertebri el currículum de les escoles. L'especialització s'aconsegueix a través del partenariat de centres educatius amb institucions de referència, amb l'assessorament, seguiment i finançament de l'Obra Social de CatalunyaCaixa, i la col·laboració del Departament d'Ensenyament.
Els primers Tàndems són entre l'Escola Poblenou, situada al barri Provençals de Poblenou de Barcelona, i l'ESMUC; i entre l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer, situada al barri de PobleSec de Barcelona, i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB). El curs acadèmic 2012-2013 farem dos nous Tàndems entre el Parc Científic de Barcelona i un institut d'educació secundària de l'Hospitalet de Llobregat; i entre l'Escola de Músics i la Fundació Tot Raval i una escola de primària del barri del Raval de Barcelona; i així anirem incorporant nous Tàndems cada any.
L'objectiu del projecte és fomentar l'èxit educatiu, potenciar la interacció i la implicació de la comunitat educativa, i augmentar el prestigi de les escoles i reduir la segregació, incidint en tres aspectes clau: motivació i formació acadèmica, dinàmica general del centre, i entorn social del centre.
El projecte té una duració de tres anys per escola i un aspecte fonamental és que, a l'acabar aquest període, l'escola pugui continuar aquest projecte per si mateixa. Per això un aspecte clau és la formació dels professors.
Un dels luxes d'aquest projecte és treballar amb grans professionals de l'ESMUC i del CMMB i de les escoles (amb les seves dues directores al capdavant!). I també vull destacar el suport que hem rebut a tots els nivells des del Deapartament d'Ensenyament.
Pots trobar més informació del projecte clicant aquí.
I un enllaç que em fa especial il·lusió: la responsable del projecte, l'Èlia Farré, explicant el projecte a TV3 (fes click aquí i ves al minut 20).
Els primers Tàndems són entre l'Escola Poblenou, situada al barri Provençals de Poblenou de Barcelona, i l'ESMUC; i entre l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer, situada al barri de PobleSec de Barcelona, i el Conservatori Municipal de Música de Barcelona (CMMB). El curs acadèmic 2012-2013 farem dos nous Tàndems entre el Parc Científic de Barcelona i un institut d'educació secundària de l'Hospitalet de Llobregat; i entre l'Escola de Músics i la Fundació Tot Raval i una escola de primària del barri del Raval de Barcelona; i així anirem incorporant nous Tàndems cada any.
L'objectiu del projecte és fomentar l'èxit educatiu, potenciar la interacció i la implicació de la comunitat educativa, i augmentar el prestigi de les escoles i reduir la segregació, incidint en tres aspectes clau: motivació i formació acadèmica, dinàmica general del centre, i entorn social del centre.
El projecte té una duració de tres anys per escola i un aspecte fonamental és que, a l'acabar aquest període, l'escola pugui continuar aquest projecte per si mateixa. Per això un aspecte clau és la formació dels professors.
Un dels luxes d'aquest projecte és treballar amb grans professionals de l'ESMUC i del CMMB i de les escoles (amb les seves dues directores al capdavant!). I també vull destacar el suport que hem rebut a tots els nivells des del Deapartament d'Ensenyament.
Pots trobar més informació del projecte clicant aquí.
I un enllaç que em fa especial il·lusió: la responsable del projecte, l'Èlia Farré, explicant el projecte a TV3 (fes click aquí i ves al minut 20).
dilluns, 7 de novembre del 2011
Tallers de "Fes Recerca!" a La Pedrera
Un repte que tenen els cientíifics és apropar la ciència a la gent. Amb aquest objectiu, el Parc Científic Barcelona (PCB) organitza, amb el suport de l’Obra Social de CatalunyaCaixa, el Fes Recerca!, que es realitzarà tots els dissabtes de novembre al matí a La Pedrera.
Els tallers que es realitzaran són els següents:
5 de novembre.11h. - Com es fan els medicaments?
Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Parc Científic Barcelona (PCB)
En aquest primer taller, Marta Pelay i Bernat Guixé de l’IRB Barcelona van explicar com es desenvolupen els medicaments i la seva recerca entorn el tractament de malalties neurodegeneratives. Acte seguit, els assistents van tenir l’oportunitat de sintetitzar i analitzar un fàrmac per al Parkinson.
12 de novembre.11h. – Analitza l’ADN i investiga l’autor d’un crim!
Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona (UB). Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Parc Científic Barcelona (PCB)
En aquest taller, la investigadora Montsant Jornet de la UB revelarà els secrets de la psicobiologia de la violència i de la seva recerca entorn la influència dels gens en el desenvolupament d’un comportament antisocial i violent. Acte seguit, de l’IRB Barcelona, Lorena Valverde i Mónica Pascual convidaran al públic a extreure el seu propi ADN i analitzar mostres de cinc sospitosos d’un crim per descobrir-ne l’autor, mitjançant una tècnica que s’utilitza als laboratoris d’arreu del món: l’electroforesi.
19 de novembre.11h. – Transformació bacteriana
Departament de Fisiologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona (UB)
L’enginyeria genètica és una de les tècniques més utilitzades actualment per estudiar les proteïnes. En aquest taller les investigadores de la UB, Theresa León i Mireia Rovira, explicaran quines eines fan servir en la recerca que duen a terme amb una proteïna clau en els processos que desencadenen l’aterosclerosi. A continuació, els participants faran una transformació bacteriana: introduir un gen dins d’un bacteri i sembrar-lo en plaques d’agar per tal que pugui créixer i produir un altre determinat gen.
26 de novembre.11h. - Construint proteïnes
Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Parc Científic Barcelona (PCB)
Una de les tendències la investigació biomèdica actual se centra en el seu estudi Les proteïnes i els pèptids com a agents terapèutics. Els científics Irene Martín i Miguel Moreno de l’IRB Barcelona explicaran el procés de síntesi dels pèptids i la recerca que estan duent a terme per al tractament de malalties neurodegeneratives, el càncer i la sida. A continuació, els assistents sintetitzaran un pèptid com a possible medicament per combatre l’Alzheimer i analitzaran el producte que n’obtindran.
Com pots veure l'equip de científics és de primer nivell.
Per a més informació i per apuntar-te, pots anar a www.pcb.ub.cat/fesrecerca.
Enhorabona a l'equip del Parc Científic de Barcelona (i en especial a la Rosina Malagrida) per aquesta nova edició del Fes Recerca!.
Els tallers que es realitzaran són els següents:
5 de novembre.11h. - Com es fan els medicaments?
Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Parc Científic Barcelona (PCB)
En aquest primer taller, Marta Pelay i Bernat Guixé de l’IRB Barcelona van explicar com es desenvolupen els medicaments i la seva recerca entorn el tractament de malalties neurodegeneratives. Acte seguit, els assistents van tenir l’oportunitat de sintetitzar i analitzar un fàrmac per al Parkinson.
12 de novembre.11h. – Analitza l’ADN i investiga l’autor d’un crim!
Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic, Facultat de Psicologia, Universitat de Barcelona (UB). Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Parc Científic Barcelona (PCB)
En aquest taller, la investigadora Montsant Jornet de la UB revelarà els secrets de la psicobiologia de la violència i de la seva recerca entorn la influència dels gens en el desenvolupament d’un comportament antisocial i violent. Acte seguit, de l’IRB Barcelona, Lorena Valverde i Mónica Pascual convidaran al públic a extreure el seu propi ADN i analitzar mostres de cinc sospitosos d’un crim per descobrir-ne l’autor, mitjançant una tècnica que s’utilitza als laboratoris d’arreu del món: l’electroforesi.
19 de novembre.11h. – Transformació bacteriana
Departament de Fisiologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona (UB)
L’enginyeria genètica és una de les tècniques més utilitzades actualment per estudiar les proteïnes. En aquest taller les investigadores de la UB, Theresa León i Mireia Rovira, explicaran quines eines fan servir en la recerca que duen a terme amb una proteïna clau en els processos que desencadenen l’aterosclerosi. A continuació, els participants faran una transformació bacteriana: introduir un gen dins d’un bacteri i sembrar-lo en plaques d’agar per tal que pugui créixer i produir un altre determinat gen.
26 de novembre.11h. - Construint proteïnes
Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), Parc Científic Barcelona (PCB)
Una de les tendències la investigació biomèdica actual se centra en el seu estudi Les proteïnes i els pèptids com a agents terapèutics. Els científics Irene Martín i Miguel Moreno de l’IRB Barcelona explicaran el procés de síntesi dels pèptids i la recerca que estan duent a terme per al tractament de malalties neurodegeneratives, el càncer i la sida. A continuació, els assistents sintetitzaran un pèptid com a possible medicament per combatre l’Alzheimer i analitzaran el producte que n’obtindran.
Com pots veure l'equip de científics és de primer nivell.
Per a més informació i per apuntar-te, pots anar a www.pcb.ub.cat/fesrecerca.
Enhorabona a l'equip del Parc Científic de Barcelona (i en especial a la Rosina Malagrida) per aquesta nova edició del Fes Recerca!.
diumenge, 30 d’octubre del 2011
Beques per a Màsters d'Excel·lència - CX Fellows
L'entorn actual és complicat, i és en aquests moments quan cal apostar per l'excel·lència. I d'excel·lència en aquest país n'hi ha, i molta, i també en l'àmbit universitari.
Per això aquest any hem començat un nou programa de beques per a Màsters que s'estudien a Catalunya: a l'Obra Social de CatalunyaCaixa hem donat 44 beques a 32 màsters que es realitzen a Catalunya i que s'han considerat excel·lents, tenint en compte la seva projecció internacional (són impartits en llengua anglesa), el professorat de prestigi i la seva vocació de recerca. Les beques inclouen la totalitat de la matrícula, tant en els casos en què la durada del màster és d'un any com en els que és de dos anys, i un ajut econòmic pels estudiants.
El criteri per becar l'estudiant és també l'excel·lència: les candidatures dels estudiants ha estat proposada pel propi equip coordinador del màster, i la decisió s'ha pres pren conjuntament entre la direcció del màster i l'Obra Social. Els estudiants becats els anomenem "CX Fellows".
Els màsters seleccionats han estat:
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
Per això aquest any hem començat un nou programa de beques per a Màsters que s'estudien a Catalunya: a l'Obra Social de CatalunyaCaixa hem donat 44 beques a 32 màsters que es realitzen a Catalunya i que s'han considerat excel·lents, tenint en compte la seva projecció internacional (són impartits en llengua anglesa), el professorat de prestigi i la seva vocació de recerca. Les beques inclouen la totalitat de la matrícula, tant en els casos en què la durada del màster és d'un any com en els que és de dos anys, i un ajut econòmic pels estudiants.
El criteri per becar l'estudiant és també l'excel·lència: les candidatures dels estudiants ha estat proposada pel propi equip coordinador del màster, i la decisió s'ha pres pren conjuntament entre la direcció del màster i l'Obra Social. Els estudiants becats els anomenem "CX Fellows".
Els màsters seleccionats han estat:
Universitat Pompeu Fabra (UPF)
- Bioinformatics for health science
- Biomedical research
- Sound and music computing
- Interdisciplinary MSC in cognitive systems and interactive media
- Research in political science
- Nanotecnologia
- Visió per computador i Intel.ligència artificial
- Engineria micro i nanoelectrònica
- Integració europea
- Estudis ambientals
- Física d'altes energies, Astrofísica i Cosmologia
- Radiació de sincrotró i acceleradors de particules
- Vision and Robotics (VIBOT)
- Aerospace science and technology
- Computational and Applied Physics
- Photonics
- Computer Architecture Networks Systems
- Information and Communication Technologies
- Research on Information and Communication Technologies
- Numerical Methodical for Engineering
- Telecommunication Engineering and Management (MASTEAM)
- Advanced Mathematics and Mathematical Engineering
- Artificial Intelligence
- Biomedecina
- European Master on Work, Organizational and Personnel Psychology
- Enginyeria biomèdia
- Nanociència i nanotecnologia
- Biotecnologia molecular
- European Forestry
- European Master on Quaternary and Prehistory
- Màster en Relacions Internacionals
- Master in Architecure
I ja estem treballant per la nova edició de beques pel curs 2012-2013!
Pots trobar més informació (i fotos!) en aquest link.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Programa Professors i Ciència
Nou programa a l'Obra Social de CatalunyaCaixa: el Professors i Ciència.
Aquest programa consisteix en formació de professors de ciència en alguns dels principals centres de recerca del país:
Inicialment aquest programa va dirigit als professors que en el passat han presentat un estudiant en el Programa Joves i Ciència, i és una forma d'agrair-los el seu suport, de millorar la formació dels professors de secundària en l’àmbit de les ciències donant-los l’oportunitat de participar en una jornada de formació en un dels principals centres de recerca de Catalunya (d’acord amb la seva especialitat) i d'incidir en un element clau de l’èxit i l’excel·lència educativa: la formació dels professors. McKinsey (quins temps aquells!) ja va explicar que la qualitat d'un sistema educatiu no pot ser superior a la qualitat del seus professors.
Doncs això, una aposta per l'excel·lència en els professors, un pilar fonamental del sistema educatiu. I estic molt agraït als centres de recerca el seu suport. És un luxe tenir-los com a socis en aquest i altres projectes.
Hem tingut més de 100 inscripcions. Els cursos es faran entre novembre i desembre (ja us explicaré com han anat!). La idea és fer dues edicions d'aquest programa cada any, incloent més centres de recerca, i completar-lo amb altres accions de formació i reconeixement als professors.
Pots trobar més informació visitant la web del programa: http://professorsiciencia.catalunyacaixa.com.
Aquest programa consisteix en formació de professors de ciència en alguns dels principals centres de recerca del país:
- Centre de Regulació Genòmica (CRG) - Barcelona
- Parc Científic de Barcelona (PCB) - Barcelona
- Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) - Castelldefels
- Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) - Tarragona
- Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBL) -Lleida
- Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) - Girona
Inicialment aquest programa va dirigit als professors que en el passat han presentat un estudiant en el Programa Joves i Ciència, i és una forma d'agrair-los el seu suport, de millorar la formació dels professors de secundària en l’àmbit de les ciències donant-los l’oportunitat de participar en una jornada de formació en un dels principals centres de recerca de Catalunya (d’acord amb la seva especialitat) i d'incidir en un element clau de l’èxit i l’excel·lència educativa: la formació dels professors. McKinsey (quins temps aquells!) ja va explicar que la qualitat d'un sistema educatiu no pot ser superior a la qualitat del seus professors.
Doncs això, una aposta per l'excel·lència en els professors, un pilar fonamental del sistema educatiu. I estic molt agraït als centres de recerca el seu suport. És un luxe tenir-los com a socis en aquest i altres projectes.
Hem tingut més de 100 inscripcions. Els cursos es faran entre novembre i desembre (ja us explicaré com han anat!). La idea és fer dues edicions d'aquest programa cada any, incloent més centres de recerca, i completar-lo amb altres accions de formació i reconeixement als professors.
Pots trobar més informació visitant la web del programa: http://professorsiciencia.catalunyacaixa.com.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Catalunya, líder en recerca: Programa Severo Ochoa
Fa unes setmanes parlava d'un nou reconeixement a la recerca a Catalunya ("Excel·lent recerca a Catalunya - l'exemple dels Starting Grant") i avui, again, noves (i merescudes) grans notícies: el Programa Severo Ochoa ha reconegut a quatre centres de recerca de Catalunya (entre els vuit reconeixments que ha fet).
Els han rebut el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BCC – CNS), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE). Aquest reconeixement aportarà a cada centre, durant quatre anys, un milió d'euros anuals, a més de beneficiar-se d'accés preferent a instal·lacions científiques, flexibilitat en la ontractació d'investigadors o capacitat d'atracció de mecenatge.
El procés de selecció l'han realitzat tres equips d’experts de 12 nacionalitats diferents, incloent 3 premis Nobel (Samuel Ting (CERN), Robert Huber (del Centre Max-Planck-Institut für Biochemie) i Roger B. Myerson (Chicago University)).
Felicitats als equips dels quatre centres de recerca, i felicitacions especials als seus quatre directors: Eduard Vallory (BGSE), Lluís Torner (ICFO), Joan Guinovart (IRB) i Mateo Valero (BSC).
A Catalunya estem de sort per tenir centres de recerca com aquests, però no pensem que aquestes coses passen per casualitat.
Els han rebut el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació (BCC – CNS), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE). Aquest reconeixement aportarà a cada centre, durant quatre anys, un milió d'euros anuals, a més de beneficiar-se d'accés preferent a instal·lacions científiques, flexibilitat en la ontractació d'investigadors o capacitat d'atracció de mecenatge.
El procés de selecció l'han realitzat tres equips d’experts de 12 nacionalitats diferents, incloent 3 premis Nobel (Samuel Ting (CERN), Robert Huber (del Centre Max-Planck-Institut für Biochemie) i Roger B. Myerson (Chicago University)).
Felicitats als equips dels quatre centres de recerca, i felicitacions especials als seus quatre directors: Eduard Vallory (BGSE), Lluís Torner (ICFO), Joan Guinovart (IRB) i Mateo Valero (BSC).
A Catalunya estem de sort per tenir centres de recerca com aquests, però no pensem que aquestes coses passen per casualitat.
divendres, 30 de setembre del 2011
dissabte, 24 de setembre del 2011
Notes de la Conversa entre David Grossman i Vicenç Villatoro a La Pedrera
Ahir vam iniciar el cicle de Converses a La Pedrera amb David Grossman i Vicenç Villatoro (i amb Azar Nafisi, la propera convidada, entre el públic). Va ser genial (amb alguns problemes en la logística de l'acte que ens va fer començar amb retard; prenem nota per fer-ho millor en les properes edicions).
La Conversa va tenir una gran resposta: vam rebre més de 600 sol·licituds i l'aforament màxim era de 350 persones. Em sap greu per la gent que no va tenir plaça, intentarem penjar la Conversa a YouTube (el mateix ens ha passat amb la Conversa amb Bauman del desembre, on ja no queden places lliures). I la Conversa va ser, crec, genial: dinàmica, interessant, profunda, emotiva. Tothom amb qui vaig parlar va sortir molt content. Jo m'ho vaig passar molt bé.
Vaig tenir la sort de poder conèixer al David Grossman i la seva dona pel matí. Vam estar parlant de la crisi, de Catalunya, d'Israel, de Palestina, de l'ONU, dels indignats i de les terrasses dels hotels de Barcelona. Li vaig dir que tenia dos fills (sempre acabo parlant d'ells) i a la tarda em va dedicar el seu llibre "Quan éreu dos micos" (un tresor!):
De la seva Conversa amb Villatoro em va agradar molt quan va parlar de la gelosia ("capacitat d'inventar-se un paradís per autoexpulsar-se"), del seu procés creatiu o de com li agrada escriure llibres pels nens. També van ser molt interessants les seves reflexions sobre el perill d'una tercera intifada en funció de com es resolgui la petició de Palestina a l'ONU, de la impossibilitat d'un estat binacional ("si no ho ha aconseguit Bèlgica, com ho han d'aconseguir Israel i Palestina?") o de l'anomalia que representa que no pugui pensar en el seu país a 15 anys vista pel conflicte i incertesa permanent que tenen a Israel.
La propera Conversa serà el 10 d'octubre a les 19:30 entre Azar Nafisi i Emilio Manzano. Encara queden places, si hi vols assistir envia un email a converses@catalunyacaixa.com.
I com deia a l'inici: compromís de en les properes Converses la logística funcioni molt millor.
La Conversa va tenir una gran resposta: vam rebre més de 600 sol·licituds i l'aforament màxim era de 350 persones. Em sap greu per la gent que no va tenir plaça, intentarem penjar la Conversa a YouTube (el mateix ens ha passat amb la Conversa amb Bauman del desembre, on ja no queden places lliures). I la Conversa va ser, crec, genial: dinàmica, interessant, profunda, emotiva. Tothom amb qui vaig parlar va sortir molt content. Jo m'ho vaig passar molt bé.
Vaig tenir la sort de poder conèixer al David Grossman i la seva dona pel matí. Vam estar parlant de la crisi, de Catalunya, d'Israel, de Palestina, de l'ONU, dels indignats i de les terrasses dels hotels de Barcelona. Li vaig dir que tenia dos fills (sempre acabo parlant d'ells) i a la tarda em va dedicar el seu llibre "Quan éreu dos micos" (un tresor!):
To Alex and Vinyet
with a hug
David Grossman
(A Friend of Papa)
De la seva Conversa amb Villatoro em va agradar molt quan va parlar de la gelosia ("capacitat d'inventar-se un paradís per autoexpulsar-se"), del seu procés creatiu o de com li agrada escriure llibres pels nens. També van ser molt interessants les seves reflexions sobre el perill d'una tercera intifada en funció de com es resolgui la petició de Palestina a l'ONU, de la impossibilitat d'un estat binacional ("si no ho ha aconseguit Bèlgica, com ho han d'aconseguir Israel i Palestina?") o de l'anomalia que representa que no pugui pensar en el seu país a 15 anys vista pel conflicte i incertesa permanent que tenen a Israel.
La propera Conversa serà el 10 d'octubre a les 19:30 entre Azar Nafisi i Emilio Manzano. Encara queden places, si hi vols assistir envia un email a converses@catalunyacaixa.com.
I com deia a l'inici: compromís de en les properes Converses la logística funcioni molt millor.
dimecres, 21 de setembre del 2011
Coneixes algun crack que comenci la carrera?
Si coneixes a algú que aquest any hagi fet la selectivitat i ara comenci la carrera, anima'l a demanar un Ajut Universitari de CatalunyaCaixa.
Aquest és un programa que m'agrada especialment (en vaig escriure fa uns mesos): és un reconeixement als alumnes, però també a les seves famílies (hauríeu de veure la cara que fan els seus pares en l'acte de celebració!). I enguany celebrem la quinzena edició: 500 ajuts de 1.000€ als estudiants que han tret millors notes en les proves d'accés a la universitat.
Doncs això, si coneixes algun crack, que demani l'ajut. I que s'afanyi, que ho ha de fer durant aquest mes d'octubre!
Pots trobar les bases clickant aquí.
Aquest és un programa que m'agrada especialment (en vaig escriure fa uns mesos): és un reconeixement als alumnes, però també a les seves famílies (hauríeu de veure la cara que fan els seus pares en l'acte de celebració!). I enguany celebrem la quinzena edició: 500 ajuts de 1.000€ als estudiants que han tret millors notes en les proves d'accés a la universitat.
Doncs això, si coneixes algun crack, que demani l'ajut. I que s'afanyi, que ho ha de fer durant aquest mes d'octubre!
Pots trobar les bases clickant aquí.
dissabte, 17 de setembre del 2011
Converses a La Pedrera - David Grossman i Vicenç Villatoro el 23 de setembre
Setembre intens: iniciem un cicle de "Converses a La Pedrera" amb personalitats de primer ordre mundial per conèixer la seva obra, reflexionar sobre l’actualitat social i política, i conèixer la seva visió sobre el futur.
El format serà una conversa entre aquestes personalitats mundials i referents catalans de diferents disciplines.
Si vols assistir has d'enviar un email a converses@catalunyacaixa.com (és gratuït, i hi haurà traducció simultània).
Pots trobar més informació clickant aquí.
El format serà una conversa entre aquestes personalitats mundials i referents catalans de diferents disciplines.
La idea de les converses és crear un espai de diàleg en el qual es vagi més enllà de l’obra i les formulacions per les quals es coneixen aquestes personalitats: volem aprendre a veure i analitzar la contemporaneïtat a través de la mirada i el discurs dels convidats. La diversitat de disciplines i els múltiples punts de vista han de fer d’aquestes converses un mosaic d’opinions que ens permeti interpretar millor el món en què vivim.Les Converses previstes són les següents:
- 23 de setembre, 19h: David Grossman (amb Vicenç Villatoro)
- 10 d’octubre, 19.30h: Azar Nafisi (amb Emilio Manzano)
- 14 de novembre, 19.30h: Jean-Claude Carrière (amb David Trueba)
- 28 de novembre, 19.30h: Carlo Ginzburg (amb Xavier Antich)
- 12 de desembre, 19.30h: Zygmunt Bauman (amb Joan Subirats)
Si vols assistir has d'enviar un email a converses@catalunyacaixa.com (és gratuït, i hi haurà traducció simultània).
Pots trobar més informació clickant aquí.
dimarts, 13 de setembre del 2011
Excel·lent recerca a Catalunya - l'exemple dels Starting Grants
La recerca que es fa a Catalunya és d'altíssima qualitat. Un darrer exemple: 8 de les 25 Starting Grants que l'European Research Council ha donat a l'estat espanyol corresponen a investigadors que fan la seva recerca a Catalunya ("Catalunya guanya 8 de les 25 beques obtingudes per investigadors de l'Estat espanyol a la convocatòria d'ajuts Starting Grants 2011 del Consell Europeu de Recerca").
Els investigadors estan a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ - 3), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO - 2), a l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l'Universitat de Girona.
Catalunya és líder a l'estat: des de l’any 2007 l'estat espanyol ha obtingut 91 ERC Starting Grants, dels quals 42 es concentren a Catalunya. Però el nostre referent ha de ser Europa, i allà la posició de Catalunya també és destacada: Catalunya ha rebut el 2% dels Starting Grants tot i representar només l'1,4% de la població UE-27.
Aquests resultats són una mostra del potencial de Catalunya. És una llàstima que una notícia i un reconeixement així hagin passat tan desapercebuts.
Els investigadors estan a l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ - 3), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO - 2), a l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l'Universitat de Girona.
Catalunya és líder a l'estat: des de l’any 2007 l'estat espanyol ha obtingut 91 ERC Starting Grants, dels quals 42 es concentren a Catalunya. Però el nostre referent ha de ser Europa, i allà la posició de Catalunya també és destacada: Catalunya ha rebut el 2% dels Starting Grants tot i representar només l'1,4% de la població UE-27.
Aquests resultats són una mostra del potencial de Catalunya. És una llàstima que una notícia i un reconeixement així hagin passat tan desapercebuts.
dimarts, 23 d’agost del 2011
Uniformes a les escoles
Fa uns mesos la Consellera Rigau va obrir el debat sobre els uniformes a les escoles ("Rigau demana a les escoles que reflexionin sobre la possibilitat d'introduir uniformes"). A mi la idea m'agrada: iguala als nens (fora marques!) i baixa la despesa en roba dels pares.
La pregunta clau però és si l'uniforme millora els resultats acadèmics i la resposta sembla que és que no, segons un estudi de Elisabetta Gentile i Scott A. Imberman ("Dressed for Success? The Effect of School Uniforms on Student Achievement and Behavior").
Segons aquest estudi, i tal com explica l'article "Success or Just Showing Up?: Uniforms Inspire Attendance, Not Achievement", l'uniforme disminueix l'absentisme a les escoles, especialment en les noies, i disminueix la rotació dels professors, però no millora els resultats escolars.
School uniforms were more effective in improving attendance in mixed-race or primarily white or Asian high schools and middle schools. The effects tended to be most prominent among low-achieving students and students who were economically disadvantaged.
At the elementary school level, uniforms had little impact on attendance or disciplinary records, the researchers found. But the requirement did improve teacher retention at the elementary level. Teacher attrition fell by five percentage points after uniforms were required, a significant decline when the mean attrition rate was 25% annually.
But otherwise, uniforms had minimal effects on other student behavior. The economists note, “We find little evidence that uniforms have lasting impacts on achievement, grade retention, or the likelihood of students switching schools or leaving the district for all genders and grade levels. In terms of discipline we also find little evidence of uniform effects.”
Amb tot m'agrada la idea de l'uniforme. A veure si hi penso i ho proposo en la propera reunió a l'escola de l'Àlex i la Vinyet...
La pregunta clau però és si l'uniforme millora els resultats acadèmics i la resposta sembla que és que no, segons un estudi de Elisabetta Gentile i Scott A. Imberman ("Dressed for Success? The Effect of School Uniforms on Student Achievement and Behavior").
Segons aquest estudi, i tal com explica l'article "Success or Just Showing Up?: Uniforms Inspire Attendance, Not Achievement", l'uniforme disminueix l'absentisme a les escoles, especialment en les noies, i disminueix la rotació dels professors, però no millora els resultats escolars.
School uniforms were more effective in improving attendance in mixed-race or primarily white or Asian high schools and middle schools. The effects tended to be most prominent among low-achieving students and students who were economically disadvantaged.
At the elementary school level, uniforms had little impact on attendance or disciplinary records, the researchers found. But the requirement did improve teacher retention at the elementary level. Teacher attrition fell by five percentage points after uniforms were required, a significant decline when the mean attrition rate was 25% annually.
But otherwise, uniforms had minimal effects on other student behavior. The economists note, “We find little evidence that uniforms have lasting impacts on achievement, grade retention, or the likelihood of students switching schools or leaving the district for all genders and grade levels. In terms of discipline we also find little evidence of uniform effects.”
Amb tot m'agrada la idea de l'uniforme. A veure si hi penso i ho proposo en la propera reunió a l'escola de l'Àlex i la Vinyet...
dilluns, 22 d’agost del 2011
Incentius pels directors d'escola
(Via Freakonomics: "Will Rahm Emanuel’s Merit-pay System Work Where Others Haven’t?").
S'han fet experiments a escoles per veure si incentius monetaris a professors milloren els resultats acadèmics dels alumnes, amb resultats no gaire positius (incloent frau) tant en el cas d'incentius a grups de professors com a professors de forma individual (entre altres raons perquè els diners no són suficients si alhora no es milloren les capacitats o els recursos).
Però ara es torna a intentar: aquesta vegada és Rahm Emanuel, el que va ser cap de gabinet d'Obama (un fitxatge que a mi em va generar dubtes) i ara és alcalde de Chicago. Té 5$ milions per donar bonus entre 5.000$ i 10.000$ als directors en funció de si aconsegueixen els resultats objectius.
Sóc escècptic pels resultats decebedors d'experiències en aquest sentit fins ara, però m'agrada que hi hagi nous experiments en el camp de l'educació, sobretot dirigits a incentivar als directors de les escoles.
P.D. També s'estan fent experiments interessants per motivar a alumnes i famílies, com el que vaig comentar fa uns mesos ("Incentius i experiments en educació").
S'han fet experiments a escoles per veure si incentius monetaris a professors milloren els resultats acadèmics dels alumnes, amb resultats no gaire positius (incloent frau) tant en el cas d'incentius a grups de professors com a professors de forma individual (entre altres raons perquè els diners no són suficients si alhora no es milloren les capacitats o els recursos).
Però ara es torna a intentar: aquesta vegada és Rahm Emanuel, el que va ser cap de gabinet d'Obama (un fitxatge que a mi em va generar dubtes) i ara és alcalde de Chicago. Té 5$ milions per donar bonus entre 5.000$ i 10.000$ als directors en funció de si aconsegueixen els resultats objectius.
Sóc escècptic pels resultats decebedors d'experiències en aquest sentit fins ara, però m'agrada que hi hagi nous experiments en el camp de l'educació, sobretot dirigits a incentivar als directors de les escoles.
P.D. També s'estan fent experiments interessants per motivar a alumnes i famílies, com el que vaig comentar fa uns mesos ("Incentius i experiments en educació").
dissabte, 9 de juliol del 2011
Atur i resultats escolars
Via Freakonomics ("Is High Unemployment Hurting Kids’ Grades?") un estudi que mostra que l'increment d'atur produeix més fracàs escolar ("Children Left Behind: The Effects of Statewide Job Loss on Student Achievement").
Relatedly, if students are in classrooms with peers whose parents have lost jobs, the interactions among students within the classroom may be altered, potentially affecting all students’ levels of achievement. Less positive classroom interactions are related to lower growth in children’s academic achievement over time (Hamre & Pianta, 2001; Pianta, Belsky, Vandergrift, Houts, & Morrison, 2008).
Primer, perquè més atur implica menor recaptació d'impostos i haver de reduir les despeses en educació (us sona?). I segon, perquè l'atur produeix en els adults estrés, depressions, nervis, etc. que acaben afectant als nens.
Maleïda crisi.
dilluns, 16 de maig del 2011
Programa "Recerca a Secundària" al Parc Científic de Barcelona
Una iniciativa molt interessant, organitzada per l'Àrea de Difusió de la Ciència del PCB en col·laboració amb CatalunyaCaixa, per a què estudiants de primer de batxillerat puguin fer la part pràctica de la seva recerca als laboratoris del Parc Científic Barcelona (PCB) tutelats per un investigador: el programa «Recerca a Secundària».
El programa consisteix en 40 beques de col·laboració per donar suport a 40 treballs de recerca de secundària dels Instituts d’Educació Superior (IES). També es donaran tres premis als millors projectes, que es lliuraran a la fira «Recerca en Directe», que se celebra anualment a La Pedrera durant la primavera i que compta també amb la col·laboració de CatalunyaCaixa.
El termini per presentar les sol·licituds, finalitza el 31 de maig. La resolució és farà pública a través del nostre web el proper 16 de juny.
Pots trobar més informació en aquest link.
El programa consisteix en 40 beques de col·laboració per donar suport a 40 treballs de recerca de secundària dels Instituts d’Educació Superior (IES). També es donaran tres premis als millors projectes, que es lliuraran a la fira «Recerca en Directe», que se celebra anualment a La Pedrera durant la primavera i que compta també amb la col·laboració de CatalunyaCaixa.
El termini per presentar les sol·licituds, finalitza el 31 de maig. La resolució és farà pública a través del nostre web el proper 16 de juny.
Pots trobar més informació en aquest link.
dilluns, 9 de maig del 2011
Conferència a CX La Pedrera sobre les revolucions àrabs i la seva evolució cap a la democràcia l'11 de maig a les 19:00
Conferència molt interessant que organitzem la Fundació CatalunyaCaixa juntament amb l'IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals):
The Arab Revolutions and Global Democratic Transformation
a càrrec del professor Martin Shaw, de la Universitat de Sussex (Regne Unit) i Professor Visitant a l’IBEI, el proper dia 11 de maig de 2011, a les 19:00 hores, a la Sala Gaudí de CX La Pedrera, al Passeig de Gràcia 92, de Barcelona.
(La conferència es pronunciarà en anglès i no hi haurà servei de traducció)
The Arab Revolutions and Global Democratic Transformation
a càrrec del professor Martin Shaw, de la Universitat de Sussex (Regne Unit) i Professor Visitant a l’IBEI, el proper dia 11 de maig de 2011, a les 19:00 hores, a la Sala Gaudí de CX La Pedrera, al Passeig de Gràcia 92, de Barcelona.
(La conferència es pronunciarà en anglès i no hi haurà servei de traducció)
Si vens, espero poder-te saludar personalment!
divendres, 8 d’abril del 2011
Informe de l'OCDE sobre l'educació superior a Catalunya
Interessant l'informe de l'OCDE "Higher Education in Regional and City Development. The Autonomous Region of Catalonia". Un resum de les conclusions extretes de la la web de l'ACUP:
(...) que l’Estat prengui mesures per reduir les barreres econòmiques dels grups socials menys afavorits a l’hora d’accedir a l’educació superior; que les universitats i altres actors econòmics i socials elaborin una estratègia a llarg termini per al desenvolupament del capital humà; s’assenyala la importància de tenir una bona informació i dades que facilitin la presa de decisions en aquest àmbit, així com de tenir en compte les necessitats de les empreses del territori.
Respecte a la transferència de coneixement, l’estudi afirma que les universitats catalanes han fet un progrés rellevant pel que fa a la generació de coneixement, però que cal millorar-ne la difusió. S’assenyala que el model d’innovació està centrat en la ciència i tecnologia, i que limita la mobilització de les universitats pel que fa a les innovacions socials i culturals. Igualment s’afirma que cal equilibrar la tendència a la comercialització amb d’altres col·laboracions universitat-indústria que siguin més a llarg termini. Finalment, es recomana que es reforcin els incentius perquè les universitats es comprometin amb una recerca que tingui especial interès per a la regió en què estan ubicades. En aquest capítol de la innovació, l’informe aposta per reformes en aspectes com ara els currículums dels investigadors o el sistema de govern de les universitats. S’apunta també que les universitats haurien de desenvolupar un model regional de transferència de coneixement basat en la relació existent ja amb les indústries.
Pel que fa a les indústries culturals i creatives i al desenvolupament sostenible a Catalunya, l’informe anima als governs català i espanyol a impulsar el treball en aquests àmbits. També recomana a les universitats desenvolupar un fòrum per al desenvolupament social, cultural i mediambiental. Respecte a les possibilitats de reforçar el paper de les universitats en el desenvolupament del territori, es recomana entre d’altres mesures fer un projecte pilot de modernització del sistema de governança de les universitats i que s’estableixi una plataforma de coordinació per a l’educació superior a Catalunya. Igualment es demana a les universitats que prioritzin el desenvolupament regional i local i que col·laborin entre elles per racionalitzar l’oferta de programes de grau i continuar desenvolupant programes conjunts de màsters i doctorats.
(...) que l’Estat prengui mesures per reduir les barreres econòmiques dels grups socials menys afavorits a l’hora d’accedir a l’educació superior; que les universitats i altres actors econòmics i socials elaborin una estratègia a llarg termini per al desenvolupament del capital humà; s’assenyala la importància de tenir una bona informació i dades que facilitin la presa de decisions en aquest àmbit, així com de tenir en compte les necessitats de les empreses del territori.
Respecte a la transferència de coneixement, l’estudi afirma que les universitats catalanes han fet un progrés rellevant pel que fa a la generació de coneixement, però que cal millorar-ne la difusió. S’assenyala que el model d’innovació està centrat en la ciència i tecnologia, i que limita la mobilització de les universitats pel que fa a les innovacions socials i culturals. Igualment s’afirma que cal equilibrar la tendència a la comercialització amb d’altres col·laboracions universitat-indústria que siguin més a llarg termini. Finalment, es recomana que es reforcin els incentius perquè les universitats es comprometin amb una recerca que tingui especial interès per a la regió en què estan ubicades. En aquest capítol de la innovació, l’informe aposta per reformes en aspectes com ara els currículums dels investigadors o el sistema de govern de les universitats. S’apunta també que les universitats haurien de desenvolupar un model regional de transferència de coneixement basat en la relació existent ja amb les indústries.
Pel que fa a les indústries culturals i creatives i al desenvolupament sostenible a Catalunya, l’informe anima als governs català i espanyol a impulsar el treball en aquests àmbits. També recomana a les universitats desenvolupar un fòrum per al desenvolupament social, cultural i mediambiental. Respecte a les possibilitats de reforçar el paper de les universitats en el desenvolupament del territori, es recomana entre d’altres mesures fer un projecte pilot de modernització del sistema de governança de les universitats i que s’estableixi una plataforma de coordinació per a l’educació superior a Catalunya. Igualment es demana a les universitats que prioritzin el desenvolupament regional i local i que col·laborin entre elles per racionalitzar l’oferta de programes de grau i continuar desenvolupant programes conjunts de màsters i doctorats.
L'informe és molt interessant. M'agrada especialment la proposta de fer un pilot d'un nou model de governança en alguna universitat (jo canviaria el model directament però, si no és possible, almenys fer un pilot). I una proposta que em genera dubtes és la d'apostar des de les universitats per l'ecoinnovació i les indústries renovables.
I en l'informe la constatació d'alguns "clàssics", com l'èxit del programa ICREA (aka Mas-Colell), que a Catalunya hi ha massa parcs científics i centres de recerca, i un que em preocupa de fa temps: que molts llicenciats tenen feines per sota de la seva preparació, ja que som incapaços de crear prou oportunitats i ocupació de qualitat.
Lectura recomanada: "Higher Education in Regional and City Development. The Autonomous Region of Catalonia".
diumenge, 27 de març del 2011
ERASMUS = major mobilitat laboral internacional
Ho explica un interessant estudi de Matthias Parey i Fabian Waldinger ("Studying abroad and international labour market mobility").
Is the ERASMUS scheme – where European students study for a year in a foreign country – just an excuse for a holiday or does it have some economic value? This column analyses how studying abroad affects labour-market mobility using the exposure to ERASMUS as an exogenous source of variation in studying abroad. It finds that studying abroad increases an individual's probability of working in a foreign country by about 15 percentage points.
Jo recomano a tothom que en algun moment de la seva vida marxi a l'estranger. Que marxi... i que torni.
Is the ERASMUS scheme – where European students study for a year in a foreign country – just an excuse for a holiday or does it have some economic value? This column analyses how studying abroad affects labour-market mobility using the exposure to ERASMUS as an exogenous source of variation in studying abroad. It finds that studying abroad increases an individual's probability of working in a foreign country by about 15 percentage points.
Jo recomano a tothom que en algun moment de la seva vida marxi a l'estranger. Que marxi... i que torni.
dissabte, 19 de març del 2011
divendres, 11 de març del 2011
Xavier Roig i els mestres
El bon amic Xavier Roig fa un article molt dur sobre els mestres: "Representa que la plaça és meva".
Després de fer una anàlisi molt crítica fa una crida als mestres excel·lents, que ell considera que són minoria:
(...) Són la minoria que, malgrat tot, fa que el sistema encara s'aguanti dempeus. Aquests, els bons, en lloc de revoltar-se contra el que dic (estat d'esperit que, no ho dubto, provocarà aquest article), revelin-se contra els seus companys ganduls i incompetents. La regeneració dels col·lectius no es pot dur a terme per agents externs.
L'article (com la majoria dels articles del Xavier) segur que no deixa indiferent a ningú. Molts estaran d'acord i molts no. Però hi ha una frase, que de fet és l'eix d'un estudi molt interessant de McKinsey sobre l'educació, que em sembla que és un punt de trobada de tots plegats: "(...) un sistema educatiu no pot ser millor que els seus mestres".
dilluns, 7 de març del 2011
Origen del fracàs escolar: abans d'anar a l'escola
Així ho explica James Heckman, Professor de la Universitat de Chicago i Premi Nobel d'Economia ("The American Family in Black and White: A Post-Racial Strategy for Improving Skills to Promote Equality"):
Skill gaps emerge early before children enter school. Families are major producers of those skills. Inequality in performance in school is strongly linked to inequality in family environments.
Skill gaps emerge early before children enter school. Families are major producers of those skills. Inequality in performance in school is strongly linked to inequality in family environments.
Parenting matters, and the true measure of child advantage and disadvantage is the quality of parenting received.
Investment in the early lives of children in disadvantaged families will help close achievement gaps. America currently relies too much on schools and adolescent remediation strategies to solve problems that start in the preschool years. Policy should prevent rather than remediate. Voluntary, culturally sensitive support for parenting is a politically and economically palatable strategy that addresses problems common to all racial and ethnic groups.
És a dir, apart de la necessària intervenció a les escoles, cal actuar abans i donar suport als pares, en especial a aquells amb menor formació i recursos econòmics.
I per cert, James Heckman fa una conferència a la Casa de la Convalescència aquest 24 de març, convidat per MOVE (Markets, Organizations and Votes in Economics).
Avaluar i publicar els resultats de les escoles
(Via School Report Cards Work") evidència de que avaluar i publicar els resultats de les escoles millora els resultats acadèmics dels seus estudiants, a partir de l'estudi que Simon Burgess, Deborah Wilson i Jack Worth, que van mirar que va passar quan van treure aquestes avaluacions a Gales:
We test the hypothesis that the publication of school performance tables raises school effectiveness. Our data allow us to implement a classic difference-in-difference analysis comparing outcomes in England and Wales, before and after the abolition of the tables in Wales. We find significant and robust evidence that this reform markedly reduced school effectiveness in Wales. There is significant heterogeneity across schools: schools in the top quartile of the league tables show no effect. We also test whether the reform reduced school segregation in Wales, and find no systematic significant impact on either sorting by ability or by socioeconomic status.
És un tema delicat, però jo estic per l'avaluació i publicació dels resultats de les escoles. De fet és la informació que intentem aconseguir els pares (la majoria de vegades sense èxit) quan hem de triar l'escola dels nostres fills.
dissabte, 5 de març del 2011
Incentius i experiments en educació
(via Feakonomics: "A Very Long-Term Experiment in Educational Incentives")
El professor John List de la Universitat de Chicago ha rebut una donació de 10$ milions del Kenneth Griffin (fundador del hedge fund Citadel) per fer un experiment a l'entorn de l'educació amb 600 estudiants:
(...) will “monitor the students through annual tests, attendance records and graduation rates. As the students move into adulthood, their employment, pay and criminal records, if any, will also be tracked. While early results from the experiment may be published as soon as this year, the project has money to follow the students ‘until they die,’ List says.” List plans to experiment with using incentives to motivate both students and parents; he successfully used incentives (a trip to Disney World) to potty-train his daughter. “Incentives are the pillar of economics and represent everything I’m about,” says List. “If you understand the incentives people are operating under, you have a good first guess about what they’re going to be doing in certain circumstances and how changes in the environment and/or in their institutions will influence their behavior.”
El professor John List de la Universitat de Chicago ha rebut una donació de 10$ milions del Kenneth Griffin (fundador del hedge fund Citadel) per fer un experiment a l'entorn de l'educació amb 600 estudiants:
(...) will “monitor the students through annual tests, attendance records and graduation rates. As the students move into adulthood, their employment, pay and criminal records, if any, will also be tracked. While early results from the experiment may be published as soon as this year, the project has money to follow the students ‘until they die,’ List says.” List plans to experiment with using incentives to motivate both students and parents; he successfully used incentives (a trip to Disney World) to potty-train his daughter. “Incentives are the pillar of economics and represent everything I’m about,” says List. “If you understand the incentives people are operating under, you have a good first guess about what they’re going to be doing in certain circumstances and how changes in the environment and/or in their institutions will influence their behavior.”
Doble lliçó: fer experiments a llarg termini a l'entorn de l'educació i la filantropia dels rics americans.
Governança universitària
Les universitats tenen un problema (repte és la paraula políticament correcte) de governança. Fa uns mesos es va publicar un article molt interessant signat per Imma Tubella, Lluís Torner i Joaquim Boixareu ("Universidad y gobernanza: ´We must´") on deien que "sin una gobernanza clara y robusta y un sistema de financiación flexible capaz de orientar cada institución hacia sus objetivos, y en ambos casos con evaluaciones serias a posteriori, no es posible la competitividad que necesitamos".
També deien que no calia innovar gaire sinó copiar models d'èxit d'altres països, com Portugal, Finlàndia o Suïssa.
I sobre aquest tema, un interessant article de Jesús Fernández-Villaverde ("Gane Quien Gane Será un Mal Resultado: Gobernanza de la Universidad y Elecciones Rectorales") qui, a propòsit de les eleccions a rector de la Universidad Carlos III, explica les mancances d'aquest procés i fa una proposta basant-se en la universitat pública Penn State.
El presidente de Penn State (el equivalente al rector) es seleccionado por un consejo de administración con miembros del Estado, y representantes de la industria y de los antiguos alumnos (cuyas donaciones son importante fuente de financiación y quienes, en un sistema que discrima entre distintas universidades en términos de calidad, tienen un fuerte incentivo a mantener el valor de sus títulos incrementando el ranking de la universidad). El presidente es seleccionado por su curriculum, su experiencia y su capacidad de gestión y no por motivos políticos o por el deseo de una masa fluctuante de votantes.
És un canvi de model: enlloc d'un rector escollit pel professors, el PAS i els estudiants, un rector escollit pel Consell Social de la universitat. Jo crec que la solució ha d'anar per aquí.
Ah, i com la majoria de coses importants, aquesta reforma s'ha de fer a Madrid
També deien que no calia innovar gaire sinó copiar models d'èxit d'altres països, com Portugal, Finlàndia o Suïssa.
I sobre aquest tema, un interessant article de Jesús Fernández-Villaverde ("Gane Quien Gane Será un Mal Resultado: Gobernanza de la Universidad y Elecciones Rectorales") qui, a propòsit de les eleccions a rector de la Universidad Carlos III, explica les mancances d'aquest procés i fa una proposta basant-se en la universitat pública Penn State.
El presidente de Penn State (el equivalente al rector) es seleccionado por un consejo de administración con miembros del Estado, y representantes de la industria y de los antiguos alumnos (cuyas donaciones son importante fuente de financiación y quienes, en un sistema que discrima entre distintas universidades en términos de calidad, tienen un fuerte incentivo a mantener el valor de sus títulos incrementando el ranking de la universidad). El presidente es seleccionado por su curriculum, su experiencia y su capacidad de gestión y no por motivos políticos o por el deseo de una masa fluctuante de votantes.
És un canvi de model: enlloc d'un rector escollit pel professors, el PAS i els estudiants, un rector escollit pel Consell Social de la universitat. Jo crec que la solució ha d'anar per aquí.
Ah, i com la majoria de coses importants, aquesta reforma s'ha de fer a Madrid
dimarts, 1 de març del 2011
Educació i salut
L'educació és important per progessar a la vida, però també per tenir bona salut: interessant article al Washington Post ("Many Americans have poor health literacy") que explica que el 36% dels americans tenen dificultats per entendre per entendre les indicacions mèdiques que llegeixen, el que ocasiona massa sovint greus problemes:
Regardless of their literacy skills, patients are expected to manage multiple chronic diseases, to comply with drug regimens that have grown increasingly complicated and to operate sophisticated medical devices such as at-home chemotherapy equipment largely on their own.
Studies have linked poor health literacy, which disproportionately affects the elderly, the poor and recent immigrants, to higher rates of hospital readmission, expensive and unnecessary complications, and even death. A 2007 study estimated the problem cost the U.S. economy as much as $238 billion annually.
Regardless of their literacy skills, patients are expected to manage multiple chronic diseases, to comply with drug regimens that have grown increasingly complicated and to operate sophisticated medical devices such as at-home chemotherapy equipment largely on their own.
(...)
Studies have linked poor health literacy, which disproportionately affects the elderly, the poor and recent immigrants, to higher rates of hospital readmission, expensive and unnecessary complications, and even death. A 2007 study estimated the problem cost the U.S. economy as much as $238 billion annually.
Un motiu més per millorar una competència bàsica com la lectura. I també necessitat de buscar alternatives per aquells pacients que no poden llegir bé, com vídeos o instruccions amb dibuixos (com explica el mateix article).
dissabte, 26 de febrer del 2011
La importància dels amics dels nostres fills
Dedicar-me a l'educació fa que em plategi moltes qüestions des d'una doble vessant: la professional i la personal, com a pare. Com aquest estudi: "Are friends important in educational outcomes?" d'Eleonora Patacchini i Yves Zenou.
Aquest estudi mostra com el cercle d'amics que tenen els nostres fills, sobretot quan tenen entre 15 i 18 anys, serà molt determinant en els seus resultats acadèmics i més enllà:
Aquest estudi mostra com el cercle d'amics que tenen els nostres fills, sobretot quan tenen entre 15 i 18 anys, serà molt determinant en els seus resultats acadèmics i més enllà:
We analyse the impact of the friends' educational attainment on an individual's educational attainment where they are identified as friends during school and in to adulthood. We find that peer effects in education are not only strong but also persistent over time. We find that the most relevant peers are the friends people make in grade 10-12, from when they are around 15 years old. This suggests that individuals are more likely to work towards and apply to college if this choice is popular among their peers, especially in the last years at school. This could represent the effect of contagion and collective socialisation and mean that any education policy targeting specific individuals will have multiplier effects.
Doble objectiu com a pare: els amics dels nostres fills, i que el nostre fill sigui alhora un d'aquests nois que generin influència positiva.
Ajuts Universitaris de CatalunyaCaixa (i Lluís Torner)
Nou acte de lliurement dels Ajuts Universitaris de l'Obra Social de CatalunyaCaixa. Aquesta era la 14a edició, fins ara des de Caixa Manresa, ara des de la Fundació CatalunyaCaixa. 14 anys, 6.309 beques, 5,5€ milions.
500 estudiants de primer de carrera han rebut un ajut de 1000€. Amb quin criteri? Les seves notes. Poca conya: la nota mitjana d'aquests estudiants és de 9.15.
Jornada entranyable, com sempre, amb un moment màgic: el genial discurs del gran Lluís Torner, Director de l'ICFO. Amb dues anècdotes personals i amb imatges d'Apolo 11, de Braveheart i dels refugis antibombes de Londres, ha transmès que treballant molt i cooperant uns amb els altres es poden assolir grans reptes. Compromís personal i col·lectiu. Em costa explicar el que he sentit, tots hem vibrat. Si teniu l'oportunitat aneu a escoltar al Lluís (com aquest dilluns al sopar que organitza l'Espai Hayek).
I altres moments, com retrobar-me en aquest acte al patriota, cantant i advocat Jordi Cortada, que hi tornava perquè el seu segon fill (a l'igual que el primer) ha tret molt bones notes i ha aconseguit l'Ajut. El felicito, a ell i a tots els pares dels becats. O trobar-me a tres alumnes de la UPF que també venien a recollir l'Ajut. O veure a un participant en el Programa Joves i Ciència, també becat, que va fer la seva recerca a l'ICFO i que estava saludant al Lluís Torner.
Si coneixes a algun estudiant de segon de batxillerat anima'l a estudiar fort: perquè és el que toca, per a què pugui estudiar la carrera que vulgui... i per a que aconsegueixi una beca en la propera edició.
Enhorabona als becats, a ells i a les seves famílies.
diumenge, 20 de febrer del 2011
Premi La Vanguardia de la Ciència
La Vanguardia, amb la col·laboració de l'obra social de CatalunyaCaixa, ha impulsat el Premi La Vanguardia de la Ciència al millor desenvolupament científic l'any 2010 a l'estat espanyol.
S'han preseleccionat 7 projectes científics i el guanyador el decidiran entre els lectors (votació popular) i un jurat de luxe: Jaume Bertranpetit, Pedro García-Barreno, Joan J. Guinovart, Luis Oro, Rafael Repullo i Lluís Torner.
Aquest Premi vol ser tant un reconeixement a la recerca com una eina per divulgar la recerca. En aquest sentit és destacable com Josep Corbella explica conceptes i investigacions molt complicades (almenys per a mi, que sóc economista i que em perdo amb segons quins conceptes).
I aquesta recerca d'extrema qualitat i impacte es fa aquí. Moltes vegades ens queixem que la situació econòmica és complicada, que tot va malament... però no és cert, no tot va malament: Barcelona i Catalunya surten en el mapa mundial de la recerca (veure aquí i aquí). I esperem que vagin a millor.
Et recomano que miris els projectes i que votis al millor.
P.D. Per més informació pots llegir el que va escriure l'amic Enric Canela fa uns dies.
dimarts, 15 de febrer del 2011
Lliçons d’algorísmia i programació per a professors de secundària i batxillerat
Curs interessant: Lliçons d’algorísmia i programació per a professors de secundària i batxillerat.
Està pensat per professors de secundària i batxillerat, en particular als professors de matemàtiques, física, tecnologies i els professors que formen estudiants per a concursos com les Olimpíades Informàtiques/Matemàtiques/Físiques, el Cangur, o proves com ara la First Lego League.
Els professors/organitzadors, uns cracks: Salvador Roure i Jordi Petit.
Pots trobar més informació clickant aquí (tingues en cpmpte que el curs comença la setmana que ve!).
Està pensat per professors de secundària i batxillerat, en particular als professors de matemàtiques, física, tecnologies i els professors que formen estudiants per a concursos com les Olimpíades Informàtiques/Matemàtiques/Físiques, el Cangur, o proves com ara la First Lego League.
Els professors/organitzadors, uns cracks: Salvador Roure i Jordi Petit.
Pots trobar més informació clickant aquí (tingues en cpmpte que el curs comença la setmana que ve!).
dilluns, 14 de febrer del 2011
Fer esport millora el resultat escolar
Fer esport és bo. Jo mateix en torno a fer des de fa uns mesos i em trobo molt millor.
Un recent estudi explica que, apart de ser bo, l'esport també millora els resultats escolars ("Overweight Kids Who Exercise Improve Thinking, Math Skills: Study"). Fer esport és bo i per contra una actitud sedentària compromet els resultats escolars dels nens.
Per ser més exacte hauria de dir que "fer esport millora els resultats acadèmics dels nens obesos", ja que l'estudi estava dirigit a nens amb sobrepés, tot i que els seus autors afirmen que segurament els resultats es podrien extrapolar als nens no-obesos.
L'estudi s'ha fet amb 171 nens obesos d'entre 7 i 11 anys. Se'ls va dividir en tres grups: un grup feia 40 minuts d'exercici (intens i divertit) al dia, l'antre 20 minuts, i l'altre res. I efectivament els que feien més exercici van tenir increments en vàries proves, incloent test d'intel·ligència i en matemàtiques (en lectura els resultats no van millorar).
Vaja, que fer esport és bo per la salut, i també per les notes. I que els nens han d'estar en forma per moltes raons, i també per les notes.
diumenge, 13 de febrer del 2011
Coneixes algun crack de 4t d'ESO?
Hi ha temps fins el 28 de febrer per fer la sol·licitud: els cracks de 4t d'ESO, que els agradi la ciència i treguin bones notes, poden participar en el Programa Joves i Ciència de l'Obra Social de CatalunyaCaixa.
És un programa espectacular: són tres anys, tres estius
- El primer any 50 estudiants de 4art d'ESO són seleccionats per viure una experiència de recerca científica dues setmanes al Centre Natura de CatalunyaCaixa, treballant en un dels 5 projectes liderats per investigadors de primera línea
- El segon any els estudiants (els investigadors!) poden continuar tenint experiències en ciència, en un centre de recerca o en un programa internacional
- I el tercer els estudiants proposen un projecte a desenvolupar, ja sigui en un centre d’investigació local o en un programa internacional de ciència on siguin acceptats
Si coneixes cap crack de 4t d'ESO, digue-li que miri aquest programa. O recomana'l a la teva escola, a la dels teus fills o a qui creguis!
Val la pena. És una aposta per l'excel·lència i per fomentar les vocacions científiques, una gran experiència per tots els participants.
Pots trobar més informació clickant aquí. I recorda que el termini acaba el 28 de febrer!
diumenge, 6 de febrer del 2011
Pares i bullying
Via Freakonomics, com no: si un nen pensa que el seu pare no li dedica prou temps, té més possibilitats de fer bullying ("Bullying Behavior, Parents’ Work Hours and Early Adolescents’ Perceptions of Time Spent With Parents", de C. Andre Christie-Mizell, Jacqueline M. Keil, Mary Therese Laske i Jennifer Stewart).
Curiosament la percepció que té el nen del temps que li dedica la mare no té aquest mateix efecte, el que implica que “... while it’s equally important for kids to spend time with both parents, fathers need to make an extra effort.”
Fa por pensar que puguin fer bullying al teu fill, i també que pugui ser el teu propi fill qui ho faci. Al fill d'un molt bon amic li van fer bullying i, després de parlar amb l'escola, es va solucionar. Va ser curiosa la reacció dels pares dels nens "abusons": tot i l'evidència, una parella ho va negar tot i va dir que era impossible que el seu fill ho hagués fet; una altra no va dir res; i la tercera es va posar en contacte amb el meu equip, per disculpar-se, i demanar-li si podien fer res per ajudar-lo.
dissabte, 5 de febrer del 2011
Benvingut al meu nou blog!
Des de fa uns mesos tinc la sort de tenir una feina que m'apassiona, i dedico tot el meu temps a pensar en com millorar l'educació, les universitats i la recerca del nostre país.
Full disclosure, treballo a l'obra social de CatalunyaCaixa dirigint l'àrea que té el mateix nom que aquest blog: Coneixement, Educació i Recerca.
Gràcies a aquesta feina estic descobrint molta informació i iniciatives i també em plantejo reflexions que vull compartir. També vull aprofitar per explicar algunes accions que fem des de la nostra obra social. D'aquí aquest nou blog, complementari al meu "blog de sempre", on seguiré escrivint de tot... excepte de coneixement, educació i recerca, que ho faré aquí.
Explicaré, com sempre, el que em vindrà de gust. Sempre la meva opinió i només la meva opinió, ja que no deixa de ser un altre blog personal. I també aprofitaré per compartir amb vosaltres algunes iniciatives que fem des de la nostra obra social que m'agraden especialment.
Espero que t'agradi aquest nou blog!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)