La Conversa va tenir una gran resposta: vam rebre més de 600 sol·licituds i l'aforament màxim era de 350 persones. Em sap greu per la gent que no va tenir plaça, intentarem penjar la Conversa a YouTube (el mateix ens ha passat amb la Conversa amb Bauman del desembre, on ja no queden places lliures). I la Conversa va ser, crec, genial: dinàmica, interessant, profunda, emotiva. Tothom amb qui vaig parlar va sortir molt content. Jo m'ho vaig passar molt bé.
Vaig tenir la sort de poder conèixer al David Grossman i la seva dona pel matí. Vam estar parlant de la crisi, de Catalunya, d'Israel, de Palestina, de l'ONU, dels indignats i de les terrasses dels hotels de Barcelona. Li vaig dir que tenia dos fills (sempre acabo parlant d'ells) i a la tarda em va dedicar el seu llibre "Quan éreu dos micos" (un tresor!):
To Alex and Vinyet
with a hug
David Grossman
(A Friend of Papa)
De la seva Conversa amb Villatoro em va agradar molt quan va parlar de la gelosia ("capacitat d'inventar-se un paradís per autoexpulsar-se"), del seu procés creatiu o de com li agrada escriure llibres pels nens. També van ser molt interessants les seves reflexions sobre el perill d'una tercera intifada en funció de com es resolgui la petició de Palestina a l'ONU, de la impossibilitat d'un estat binacional ("si no ho ha aconseguit Bèlgica, com ho han d'aconseguir Israel i Palestina?") o de l'anomalia que representa que no pugui pensar en el seu país a 15 anys vista pel conflicte i incertesa permanent que tenen a Israel.
La propera Conversa serà el 10 d'octubre a les 19:30 entre Azar Nafisi i Emilio Manzano. Encara queden places, si hi vols assistir envia un email a converses@catalunyacaixa.com.
I com deia a l'inici: compromís de en les properes Converses la logística funcioni molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada