Ho explica un interessant estudi de Matthias Parey i Fabian Waldinger ("Studying abroad and international labour market mobility").
Is the ERASMUS scheme – where European students study for a year in a foreign country – just an excuse for a holiday or does it have some economic value? This column analyses how studying abroad affects labour-market mobility using the exposure to ERASMUS as an exogenous source of variation in studying abroad. It finds that studying abroad increases an individual's probability of working in a foreign country by about 15 percentage points.
Jo recomano a tothom que en algun moment de la seva vida marxi a l'estranger. Que marxi... i que torni.
diumenge, 27 de març del 2011
dissabte, 19 de març del 2011
divendres, 11 de març del 2011
Xavier Roig i els mestres
El bon amic Xavier Roig fa un article molt dur sobre els mestres: "Representa que la plaça és meva".
Després de fer una anàlisi molt crítica fa una crida als mestres excel·lents, que ell considera que són minoria:
(...) Són la minoria que, malgrat tot, fa que el sistema encara s'aguanti dempeus. Aquests, els bons, en lloc de revoltar-se contra el que dic (estat d'esperit que, no ho dubto, provocarà aquest article), revelin-se contra els seus companys ganduls i incompetents. La regeneració dels col·lectius no es pot dur a terme per agents externs.
L'article (com la majoria dels articles del Xavier) segur que no deixa indiferent a ningú. Molts estaran d'acord i molts no. Però hi ha una frase, que de fet és l'eix d'un estudi molt interessant de McKinsey sobre l'educació, que em sembla que és un punt de trobada de tots plegats: "(...) un sistema educatiu no pot ser millor que els seus mestres".
dilluns, 7 de març del 2011
Origen del fracàs escolar: abans d'anar a l'escola
Així ho explica James Heckman, Professor de la Universitat de Chicago i Premi Nobel d'Economia ("The American Family in Black and White: A Post-Racial Strategy for Improving Skills to Promote Equality"):
Skill gaps emerge early before children enter school. Families are major producers of those skills. Inequality in performance in school is strongly linked to inequality in family environments.
Skill gaps emerge early before children enter school. Families are major producers of those skills. Inequality in performance in school is strongly linked to inequality in family environments.
Parenting matters, and the true measure of child advantage and disadvantage is the quality of parenting received.
Investment in the early lives of children in disadvantaged families will help close achievement gaps. America currently relies too much on schools and adolescent remediation strategies to solve problems that start in the preschool years. Policy should prevent rather than remediate. Voluntary, culturally sensitive support for parenting is a politically and economically palatable strategy that addresses problems common to all racial and ethnic groups.
És a dir, apart de la necessària intervenció a les escoles, cal actuar abans i donar suport als pares, en especial a aquells amb menor formació i recursos econòmics.
I per cert, James Heckman fa una conferència a la Casa de la Convalescència aquest 24 de març, convidat per MOVE (Markets, Organizations and Votes in Economics).
Avaluar i publicar els resultats de les escoles
(Via School Report Cards Work") evidència de que avaluar i publicar els resultats de les escoles millora els resultats acadèmics dels seus estudiants, a partir de l'estudi que Simon Burgess, Deborah Wilson i Jack Worth, que van mirar que va passar quan van treure aquestes avaluacions a Gales:
We test the hypothesis that the publication of school performance tables raises school effectiveness. Our data allow us to implement a classic difference-in-difference analysis comparing outcomes in England and Wales, before and after the abolition of the tables in Wales. We find significant and robust evidence that this reform markedly reduced school effectiveness in Wales. There is significant heterogeneity across schools: schools in the top quartile of the league tables show no effect. We also test whether the reform reduced school segregation in Wales, and find no systematic significant impact on either sorting by ability or by socioeconomic status.
És un tema delicat, però jo estic per l'avaluació i publicació dels resultats de les escoles. De fet és la informació que intentem aconseguir els pares (la majoria de vegades sense èxit) quan hem de triar l'escola dels nostres fills.
dissabte, 5 de març del 2011
Incentius i experiments en educació
(via Feakonomics: "A Very Long-Term Experiment in Educational Incentives")
El professor John List de la Universitat de Chicago ha rebut una donació de 10$ milions del Kenneth Griffin (fundador del hedge fund Citadel) per fer un experiment a l'entorn de l'educació amb 600 estudiants:
(...) will “monitor the students through annual tests, attendance records and graduation rates. As the students move into adulthood, their employment, pay and criminal records, if any, will also be tracked. While early results from the experiment may be published as soon as this year, the project has money to follow the students ‘until they die,’ List says.” List plans to experiment with using incentives to motivate both students and parents; he successfully used incentives (a trip to Disney World) to potty-train his daughter. “Incentives are the pillar of economics and represent everything I’m about,” says List. “If you understand the incentives people are operating under, you have a good first guess about what they’re going to be doing in certain circumstances and how changes in the environment and/or in their institutions will influence their behavior.”
El professor John List de la Universitat de Chicago ha rebut una donació de 10$ milions del Kenneth Griffin (fundador del hedge fund Citadel) per fer un experiment a l'entorn de l'educació amb 600 estudiants:
(...) will “monitor the students through annual tests, attendance records and graduation rates. As the students move into adulthood, their employment, pay and criminal records, if any, will also be tracked. While early results from the experiment may be published as soon as this year, the project has money to follow the students ‘until they die,’ List says.” List plans to experiment with using incentives to motivate both students and parents; he successfully used incentives (a trip to Disney World) to potty-train his daughter. “Incentives are the pillar of economics and represent everything I’m about,” says List. “If you understand the incentives people are operating under, you have a good first guess about what they’re going to be doing in certain circumstances and how changes in the environment and/or in their institutions will influence their behavior.”
Doble lliçó: fer experiments a llarg termini a l'entorn de l'educació i la filantropia dels rics americans.
Governança universitària
Les universitats tenen un problema (repte és la paraula políticament correcte) de governança. Fa uns mesos es va publicar un article molt interessant signat per Imma Tubella, Lluís Torner i Joaquim Boixareu ("Universidad y gobernanza: ´We must´") on deien que "sin una gobernanza clara y robusta y un sistema de financiación flexible capaz de orientar cada institución hacia sus objetivos, y en ambos casos con evaluaciones serias a posteriori, no es posible la competitividad que necesitamos".
També deien que no calia innovar gaire sinó copiar models d'èxit d'altres països, com Portugal, Finlàndia o Suïssa.
I sobre aquest tema, un interessant article de Jesús Fernández-Villaverde ("Gane Quien Gane Será un Mal Resultado: Gobernanza de la Universidad y Elecciones Rectorales") qui, a propòsit de les eleccions a rector de la Universidad Carlos III, explica les mancances d'aquest procés i fa una proposta basant-se en la universitat pública Penn State.
El presidente de Penn State (el equivalente al rector) es seleccionado por un consejo de administración con miembros del Estado, y representantes de la industria y de los antiguos alumnos (cuyas donaciones son importante fuente de financiación y quienes, en un sistema que discrima entre distintas universidades en términos de calidad, tienen un fuerte incentivo a mantener el valor de sus títulos incrementando el ranking de la universidad). El presidente es seleccionado por su curriculum, su experiencia y su capacidad de gestión y no por motivos políticos o por el deseo de una masa fluctuante de votantes.
És un canvi de model: enlloc d'un rector escollit pel professors, el PAS i els estudiants, un rector escollit pel Consell Social de la universitat. Jo crec que la solució ha d'anar per aquí.
Ah, i com la majoria de coses importants, aquesta reforma s'ha de fer a Madrid
També deien que no calia innovar gaire sinó copiar models d'èxit d'altres països, com Portugal, Finlàndia o Suïssa.
I sobre aquest tema, un interessant article de Jesús Fernández-Villaverde ("Gane Quien Gane Será un Mal Resultado: Gobernanza de la Universidad y Elecciones Rectorales") qui, a propòsit de les eleccions a rector de la Universidad Carlos III, explica les mancances d'aquest procés i fa una proposta basant-se en la universitat pública Penn State.
El presidente de Penn State (el equivalente al rector) es seleccionado por un consejo de administración con miembros del Estado, y representantes de la industria y de los antiguos alumnos (cuyas donaciones son importante fuente de financiación y quienes, en un sistema que discrima entre distintas universidades en términos de calidad, tienen un fuerte incentivo a mantener el valor de sus títulos incrementando el ranking de la universidad). El presidente es seleccionado por su curriculum, su experiencia y su capacidad de gestión y no por motivos políticos o por el deseo de una masa fluctuante de votantes.
És un canvi de model: enlloc d'un rector escollit pel professors, el PAS i els estudiants, un rector escollit pel Consell Social de la universitat. Jo crec que la solució ha d'anar per aquí.
Ah, i com la majoria de coses importants, aquesta reforma s'ha de fer a Madrid
dimarts, 1 de març del 2011
Educació i salut
L'educació és important per progessar a la vida, però també per tenir bona salut: interessant article al Washington Post ("Many Americans have poor health literacy") que explica que el 36% dels americans tenen dificultats per entendre per entendre les indicacions mèdiques que llegeixen, el que ocasiona massa sovint greus problemes:
Regardless of their literacy skills, patients are expected to manage multiple chronic diseases, to comply with drug regimens that have grown increasingly complicated and to operate sophisticated medical devices such as at-home chemotherapy equipment largely on their own.
Studies have linked poor health literacy, which disproportionately affects the elderly, the poor and recent immigrants, to higher rates of hospital readmission, expensive and unnecessary complications, and even death. A 2007 study estimated the problem cost the U.S. economy as much as $238 billion annually.
Regardless of their literacy skills, patients are expected to manage multiple chronic diseases, to comply with drug regimens that have grown increasingly complicated and to operate sophisticated medical devices such as at-home chemotherapy equipment largely on their own.
(...)
Studies have linked poor health literacy, which disproportionately affects the elderly, the poor and recent immigrants, to higher rates of hospital readmission, expensive and unnecessary complications, and even death. A 2007 study estimated the problem cost the U.S. economy as much as $238 billion annually.
Un motiu més per millorar una competència bàsica com la lectura. I també necessitat de buscar alternatives per aquells pacients que no poden llegir bé, com vídeos o instruccions amb dibuixos (com explica el mateix article).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)