Primer, perquè més atur implica menor recaptació d'impostos i haver de reduir les despeses en educació (us sona?). I segon, perquè l'atur produeix en els adults estrés, depressions, nervis, etc. que acaben afectant als nens.
Maleïda crisi.
dissabte, 9 de juliol del 2011
Atur i resultats escolars
Via Freakonomics ("Is High Unemployment Hurting Kids’ Grades?") un estudi que mostra que l'increment d'atur produeix més fracàs escolar ("Children Left Behind: The Effects of Statewide Job Loss on Student Achievement").
Relatedly, if students are in classrooms with peers whose parents have lost jobs, the interactions among students within the classroom may be altered, potentially affecting all students’ levels of achievement. Less positive classroom interactions are related to lower growth in children’s academic achievement over time (Hamre & Pianta, 2001; Pianta, Belsky, Vandergrift, Houts, & Morrison, 2008).
dilluns, 16 de maig del 2011
Programa "Recerca a Secundària" al Parc Científic de Barcelona
Una iniciativa molt interessant, organitzada per l'Àrea de Difusió de la Ciència del PCB en col·laboració amb CatalunyaCaixa, per a què estudiants de primer de batxillerat puguin fer la part pràctica de la seva recerca als laboratoris del Parc Científic Barcelona (PCB) tutelats per un investigador: el programa «Recerca a Secundària».
El programa consisteix en 40 beques de col·laboració per donar suport a 40 treballs de recerca de secundària dels Instituts d’Educació Superior (IES). També es donaran tres premis als millors projectes, que es lliuraran a la fira «Recerca en Directe», que se celebra anualment a La Pedrera durant la primavera i que compta també amb la col·laboració de CatalunyaCaixa.
El termini per presentar les sol·licituds, finalitza el 31 de maig. La resolució és farà pública a través del nostre web el proper 16 de juny.
Pots trobar més informació en aquest link.
El programa consisteix en 40 beques de col·laboració per donar suport a 40 treballs de recerca de secundària dels Instituts d’Educació Superior (IES). També es donaran tres premis als millors projectes, que es lliuraran a la fira «Recerca en Directe», que se celebra anualment a La Pedrera durant la primavera i que compta també amb la col·laboració de CatalunyaCaixa.
El termini per presentar les sol·licituds, finalitza el 31 de maig. La resolució és farà pública a través del nostre web el proper 16 de juny.
Pots trobar més informació en aquest link.
dilluns, 9 de maig del 2011
Conferència a CX La Pedrera sobre les revolucions àrabs i la seva evolució cap a la democràcia l'11 de maig a les 19:00
Conferència molt interessant que organitzem la Fundació CatalunyaCaixa juntament amb l'IBEI (Institut Barcelona d’Estudis Internacionals):
The Arab Revolutions and Global Democratic Transformation
a càrrec del professor Martin Shaw, de la Universitat de Sussex (Regne Unit) i Professor Visitant a l’IBEI, el proper dia 11 de maig de 2011, a les 19:00 hores, a la Sala Gaudí de CX La Pedrera, al Passeig de Gràcia 92, de Barcelona.
(La conferència es pronunciarà en anglès i no hi haurà servei de traducció)
The Arab Revolutions and Global Democratic Transformation
a càrrec del professor Martin Shaw, de la Universitat de Sussex (Regne Unit) i Professor Visitant a l’IBEI, el proper dia 11 de maig de 2011, a les 19:00 hores, a la Sala Gaudí de CX La Pedrera, al Passeig de Gràcia 92, de Barcelona.
(La conferència es pronunciarà en anglès i no hi haurà servei de traducció)
Si vens, espero poder-te saludar personalment!
divendres, 8 d’abril del 2011
Informe de l'OCDE sobre l'educació superior a Catalunya
Interessant l'informe de l'OCDE "Higher Education in Regional and City Development. The Autonomous Region of Catalonia". Un resum de les conclusions extretes de la la web de l'ACUP:
(...) que l’Estat prengui mesures per reduir les barreres econòmiques dels grups socials menys afavorits a l’hora d’accedir a l’educació superior; que les universitats i altres actors econòmics i socials elaborin una estratègia a llarg termini per al desenvolupament del capital humà; s’assenyala la importància de tenir una bona informació i dades que facilitin la presa de decisions en aquest àmbit, així com de tenir en compte les necessitats de les empreses del territori.
Respecte a la transferència de coneixement, l’estudi afirma que les universitats catalanes han fet un progrés rellevant pel que fa a la generació de coneixement, però que cal millorar-ne la difusió. S’assenyala que el model d’innovació està centrat en la ciència i tecnologia, i que limita la mobilització de les universitats pel que fa a les innovacions socials i culturals. Igualment s’afirma que cal equilibrar la tendència a la comercialització amb d’altres col·laboracions universitat-indústria que siguin més a llarg termini. Finalment, es recomana que es reforcin els incentius perquè les universitats es comprometin amb una recerca que tingui especial interès per a la regió en què estan ubicades. En aquest capítol de la innovació, l’informe aposta per reformes en aspectes com ara els currículums dels investigadors o el sistema de govern de les universitats. S’apunta també que les universitats haurien de desenvolupar un model regional de transferència de coneixement basat en la relació existent ja amb les indústries.
Pel que fa a les indústries culturals i creatives i al desenvolupament sostenible a Catalunya, l’informe anima als governs català i espanyol a impulsar el treball en aquests àmbits. També recomana a les universitats desenvolupar un fòrum per al desenvolupament social, cultural i mediambiental. Respecte a les possibilitats de reforçar el paper de les universitats en el desenvolupament del territori, es recomana entre d’altres mesures fer un projecte pilot de modernització del sistema de governança de les universitats i que s’estableixi una plataforma de coordinació per a l’educació superior a Catalunya. Igualment es demana a les universitats que prioritzin el desenvolupament regional i local i que col·laborin entre elles per racionalitzar l’oferta de programes de grau i continuar desenvolupant programes conjunts de màsters i doctorats.
(...) que l’Estat prengui mesures per reduir les barreres econòmiques dels grups socials menys afavorits a l’hora d’accedir a l’educació superior; que les universitats i altres actors econòmics i socials elaborin una estratègia a llarg termini per al desenvolupament del capital humà; s’assenyala la importància de tenir una bona informació i dades que facilitin la presa de decisions en aquest àmbit, així com de tenir en compte les necessitats de les empreses del territori.
Respecte a la transferència de coneixement, l’estudi afirma que les universitats catalanes han fet un progrés rellevant pel que fa a la generació de coneixement, però que cal millorar-ne la difusió. S’assenyala que el model d’innovació està centrat en la ciència i tecnologia, i que limita la mobilització de les universitats pel que fa a les innovacions socials i culturals. Igualment s’afirma que cal equilibrar la tendència a la comercialització amb d’altres col·laboracions universitat-indústria que siguin més a llarg termini. Finalment, es recomana que es reforcin els incentius perquè les universitats es comprometin amb una recerca que tingui especial interès per a la regió en què estan ubicades. En aquest capítol de la innovació, l’informe aposta per reformes en aspectes com ara els currículums dels investigadors o el sistema de govern de les universitats. S’apunta també que les universitats haurien de desenvolupar un model regional de transferència de coneixement basat en la relació existent ja amb les indústries.
Pel que fa a les indústries culturals i creatives i al desenvolupament sostenible a Catalunya, l’informe anima als governs català i espanyol a impulsar el treball en aquests àmbits. També recomana a les universitats desenvolupar un fòrum per al desenvolupament social, cultural i mediambiental. Respecte a les possibilitats de reforçar el paper de les universitats en el desenvolupament del territori, es recomana entre d’altres mesures fer un projecte pilot de modernització del sistema de governança de les universitats i que s’estableixi una plataforma de coordinació per a l’educació superior a Catalunya. Igualment es demana a les universitats que prioritzin el desenvolupament regional i local i que col·laborin entre elles per racionalitzar l’oferta de programes de grau i continuar desenvolupant programes conjunts de màsters i doctorats.
L'informe és molt interessant. M'agrada especialment la proposta de fer un pilot d'un nou model de governança en alguna universitat (jo canviaria el model directament però, si no és possible, almenys fer un pilot). I una proposta que em genera dubtes és la d'apostar des de les universitats per l'ecoinnovació i les indústries renovables.
I en l'informe la constatació d'alguns "clàssics", com l'èxit del programa ICREA (aka Mas-Colell), que a Catalunya hi ha massa parcs científics i centres de recerca, i un que em preocupa de fa temps: que molts llicenciats tenen feines per sota de la seva preparació, ja que som incapaços de crear prou oportunitats i ocupació de qualitat.
Lectura recomanada: "Higher Education in Regional and City Development. The Autonomous Region of Catalonia".
diumenge, 27 de març del 2011
ERASMUS = major mobilitat laboral internacional
Ho explica un interessant estudi de Matthias Parey i Fabian Waldinger ("Studying abroad and international labour market mobility").
Is the ERASMUS scheme – where European students study for a year in a foreign country – just an excuse for a holiday or does it have some economic value? This column analyses how studying abroad affects labour-market mobility using the exposure to ERASMUS as an exogenous source of variation in studying abroad. It finds that studying abroad increases an individual's probability of working in a foreign country by about 15 percentage points.
Jo recomano a tothom que en algun moment de la seva vida marxi a l'estranger. Que marxi... i que torni.
Is the ERASMUS scheme – where European students study for a year in a foreign country – just an excuse for a holiday or does it have some economic value? This column analyses how studying abroad affects labour-market mobility using the exposure to ERASMUS as an exogenous source of variation in studying abroad. It finds that studying abroad increases an individual's probability of working in a foreign country by about 15 percentage points.
Jo recomano a tothom que en algun moment de la seva vida marxi a l'estranger. Que marxi... i que torni.
dissabte, 19 de març del 2011
divendres, 11 de març del 2011
Xavier Roig i els mestres
El bon amic Xavier Roig fa un article molt dur sobre els mestres: "Representa que la plaça és meva".
Després de fer una anàlisi molt crítica fa una crida als mestres excel·lents, que ell considera que són minoria:
(...) Són la minoria que, malgrat tot, fa que el sistema encara s'aguanti dempeus. Aquests, els bons, en lloc de revoltar-se contra el que dic (estat d'esperit que, no ho dubto, provocarà aquest article), revelin-se contra els seus companys ganduls i incompetents. La regeneració dels col·lectius no es pot dur a terme per agents externs.
L'article (com la majoria dels articles del Xavier) segur que no deixa indiferent a ningú. Molts estaran d'acord i molts no. Però hi ha una frase, que de fet és l'eix d'un estudi molt interessant de McKinsey sobre l'educació, que em sembla que és un punt de trobada de tots plegats: "(...) un sistema educatiu no pot ser millor que els seus mestres".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)