Bojos per la Biomedicina

Nou programa de foment de la ciència i l'excel·lència entre els estudiants de batxillerat: "Bojos per la Biomedicina", que organitza l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) amb el suport de la Fundació CatalunyaCaixa.

Aquest curs, dirigit a estudiants de primer de batxillerat, es realitzarà de gener a desembre de 2013 (18 dissabtes).  En ell es tractaran 12 temes científics actuals (des de la biologia cel·lular i molecular fins a la biologia estructural i computacional i la química) amb investigadors de l'IRB.

Per apuntar-se (fins el 31 d'octubre!) s'ha d'anar a aquesta web (link) i enviar la documentació pel procés de selecció.

No em canso de repetir-ho: és genial pel país que institucions compromeses amb la recerca d'alt nivell (com l'IRB) dediquin temps, esforç i recursos per promoure la ciència a tots els nivells.

Enhorabona a Joan Guinovart, Sarah Sherwood i a l'equip de l'IRB.

Nova edició del Programa Professors i Ciència

Un programa que ha tingut molt bona acceptació entre els professors de secundària ha estat el Programa Professors i Ciència, que ofereix formació a aquests professors en els millors centres de recerca del país.  I estic content, comencem la tercera edició.

En aquesta ocasió els cursos seran en els següents centres:

• Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) – Girona
• Music Technology Group (MTG - UPF) – Barcelona
• Institut de Recerca Biomèdica (IRB) - Barcelona
• Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) – Barcelona
• La Salle – Universitat Ramon Llull – Barcelona
• Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC) – Barcelona
• Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) - Barcelona
• Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA – UdL) – Lleida
• Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) - Tarragona
• Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) – Castelldefels

Són, sens dubte, uns socis de luxe.  I cal valorar que, a més de la seva recerca capdavantera i de qualitat, estiguin compromesos amb l'educació del nostre país (i ho demostrin amb fets, com organitzant aquests cursos).

El curs està obert a tots els professors, tot i que tenen preferència aquells que han col·laborat amb el Programa Joves i Ciència presentant a algun estudiant en les darreres dues edicions (hagi estat escollit o no).

I per cert, responent a un dubte que sovint s'ha fet: si s'ha participat en el Professors i Ciència en el passat, es pot tornar a repetir (altres dubtes freqüents veure aquí).

Pots trobar més informació a http://professorsiciencia.catalunyacaixa.com.

Ajuts Universitaris pel curs 2012-2013

La Fundació CatalunyaCaixa ha iniciat la convocatòria d'ajuts universitàris 2012-2013, que té l'objectiu de fomentar l'esforç i l'excel·lència acadèmica, dirigit a estudiants que comencen els seus estudis universitaris aquest curs.

Són 500 ajuts de 1.000€.  Pots trobar les bases clickant aquí. 

I per apuntar-te només t'has d'inscriure anant a la següent web:

http://www.ajutsuniversitaris.com

Si saps d'algú que estigui a punt de començar la carrera, anima'l a demanar l'ajut!

Incentivar (subornar?) els alumnes per a què s'esforcin més en els exàmens

He escrit en el passat sobre experiments que consistien en incentivar alumnes (aquí) i directors d'escola (aquí) per a millorar els resultats escolars, extrets sempre del gran blog Freakonomics.

Un nou experiment, com no, via Freakonomics: "Bribing Kids to Try on Tests".

Explica un nou estudi on, a diferència dels anteriors experiments, s'ofereix una recompensa econòmica als alumnes just abans dels exàmens, i es dóna la recompensa (si els resultats són positius) de forma bastant immediata.  L'objectiu és incentivar l'esforç durant l'examen.  I sembla que funciona:

Unlike most previous studies involving kids, schools, and payments, in this research we aren’t trying to get kids to study hard or learn more; we were going after something even more simple: just get the student to try hard on the test itself. So we don’t tell the kids about the financial reward ahead of time — we just surprise them right before they sit down to take the test by offering them up to $20 for improvements.

To see any gains from the financial incentives, the students need to know that they will be paid right away. If instead we tell them we will pay them one month later, they don’t do any better than with no incentives at all. This is bad news for those who argue that payoffs that come years or decades in the future are sufficient to motivate students. 

The very best results come when we give the students the money before the test, and then we take the money back if they don’t meet the standards. This result is consistent with what psychologists call “loss aversion.” 

With young kids, it is a lot cheaper to bribe them with trinkets like trophies and whoopee cushions, but cash is the only thing that works for the older students.

Dilema que aviat tindré com a pare: he de recompensar als meus fills si treuen bones notes? Com?

Per cert, si us interessa aquest tema d'incentius als alumnes, la referència mundial és el Roland Fryer.

Salt en positiu

Avui he estat a Salt en l’acte de lliurement de diplomes del Programa de Beques Escolars de la Fundació CatalunyaCaixa.  I he vist una Salt en positiu, a través del potencial d’uns joves i del suport de les seves famílies.

En l’acte ha parlat en D, un jove que va néixer al Camerun i que porta quatre anys a Catalunya. S’ha dirigit a un auditori d’unes 80 persones en un català perfecte (jo, a la seva edat, era incapaç de parlar en públic com ho feia ell), i ens ha explicat el que estava estudiant i que vol anar a la universitat. A l’acabar l’acte he parlat amb ell i m’ha dit que vol estudiar física. Estic segur que ho aconseguirà.

I després ha parlat el pare de la J, que també ha rebut una beca. Ens ha explicat la passió de la seva filla per la Xina i ens ha recordat el compromís de molts pares per l’educació dels seus fills. La J, per cert, ha guanyat dos premis en el concurs de redaccions de la Coca-Cola.  Ell, de Salt "de tota la vida", m'ha dit que no entén la imatge que sovint donen els mitjans de la seva ciutat.

Són només dos exemples d’estudiants i famílies compromeses, a Salt, que treballen i que se’n surten. N’hi ha moltes més.

Més enllà de les notícies que de vegades llegim de Salt, per mi Salt és en D, la J, els altres 31 becats i les seves famílies. I la Fundació Ser.gi, entitat amb la qual col·laborem en aquest projecte de beques escolars i que coordina totes les accions a Salt amb les altres institucions.

P.D. El Programa de Beques Escolars de la Fundació CatalunyaCaixa, dirigit a nois i noies en risc o en situació d'exclusió social, té com objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats en l'educació i prevenir el fracàs escolar.  Aquest any compleix 10 anys, en fa 3 que som a Salt.  I com he comentat a l'acte, l'any vinent ens tornarem a veure (si em tornen a convidar!).

Més informació de l'acte clickant aquí.

Nova edició dels Ajuts Universitaris

Alguns amics (i altres persones que no conec personalment) m'heu preguntat per la nova edició dels Ajuts Universitaris de la Fundació CatalunyaCaixa (500 ajuts de 1.000€ a estudiants que comencen la universitat, basat només en mèrit acadèmic).

Us comento: hem publicat les bases (veure aquí) i els Ajuts es podran sol·licitar a partir del 16 de juliol, quan els estudiants ja tinguin les notes de selectivitat.

Doncs això, si coneixeu a algú que estigui fent segon de batxillerat, animeu-lo a que estudiï molt i a que demani aquest ajut.

I als que teniu la selectivitat aviat: molta sort!

P.D. Curiositat: vaig començar treballant a Caixa Manresa coincidint amb l'acte de lliurement dels Ajuts Universitaris (el meu primer dia de feina era dilluns i l'acte va ser el dissabte anterior, a Manresa).  Em va semblar un programa excel·lent i un acte molt entranyable, i estic molt content d'actualment participar-hi de forma molt més directa.

Estalmat

Ahir vaig estar en l'acte de cloenda de la 8a Promoció d'Estalmat-Catalunya (2010-2012) a La Pedrera.

Estalmat (Estímul del Talent Matemàtic) pretén fomentar l’afició i habilitat especial en Matemàtiques de nois i noies de primer i segon d'ESO amb cursos a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC els dissabtes durant dos anys.  Això és possible gràcies al compromís dels estudiants, dels seus pares, i dels professors que suport al projecte (amb Marta Berini al capdavant).

M'han passat les fotos de l'acte (les pots trobar aquí).  En penjo tres:

Són fonamentals les iniciatives (a l'igual que el Cangur) que pretenen ajudar i desenvolupar el talent del nostre país.

Campus de Ciències Ambientals i de la Terra a la Muntanya d'Alinyà

Ahir vam signar la creació del Campus de Ciències Ambientals i de la Terra de la UAB a la Muntanya d'Alinyà.  Crec que és un esdeveniment important i de país.

La Fundació CatalunyaCaixa té la finca privada més gran de Catalunya amb 5.352, situada a la Muntanya d’Alinyàa, que va adquirir l'any 1999 (és un dels 24 espais de Natura que té a Catalunya).  Des de la seva adquisició s’hi han anat desenvolupant nombrosos projectes i activitats a l’espai, s'han identificat els elements naturals i socioambientals més valuosos de la finca, i s'han fet nombroses accions de millora i manteniment.

A aquest espai hi anaven investigadors i, a partir de converses que hem tingut amb la UAB, hem anat un pas més endavant: s'ha habilitat millor l'espai (com un laboratori equipat amb el material necessari a la borda del Ribatell, plataformes d’observació o estacions meteorològiques, entre d’altres) per facilitar que estudiants i investigadors de la UAB hi puguin anar-hi fer fer recerca (coordinat a través de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, ICTA-UAB).  Així els estudiants i investigadors podran desenvolupar estudis en diferents àmbits, com ara la geomorfologia i geologia, la flora i vegetació, la fauna, la gestió del territori, els projectes socioambientals i aspectes veterinaris, la geografia, etc., en un espai únic i habilitat per fer recerca.

A més el Campus de Ciències Ambientals i de la Terra de la UAB a la Muntanya d'Alinyà també, i això també és important, ha de contribuir a la dinamització del territori.

Ahir estava content, avui encara em dura.

P.D. On està Alinyà? Més informació sobre Alinyà (incloent a on està), aquí.

Les Escoles Tàndem avancen

Ja tenim dos nous Tàndems en marxa: l'IES Apel·les Mestres amb el Parc Científic de Barcelona, i l Escola Labouré amb la Fundació Tot Raval i l Escola de Músics i JPC.  És a dir, un Tàndem de música, com els que tenim fins ara, i un de ciències.

La signatura es va fer el 17 d'abril del 2012 en un acte presidit per la Consellera Rigau i envoltat de molts amics que ens estan ajudant en aquest i altres projectes.  Adjunto el vídeo, fet per la Isabel Andrés (genial), on s'explica el projecte, els Tàndems en marxa, els nous Tàndems...



I tenim dues novetats importants.  Una, que tenim una web del projecte, on surten els projectes educatius, les activitats que es van fent, els materials que es generin...  Vol ser una eina tant pels projectes en marxa com per la comunitat educativa.  El link és: http://www.escolestandem.com

I dos, un Consell Assessor que ens ha d'ajudar a enriquir i millorar el projecte, format per Roser Salavert, Gregorio Luri, Salvador Cardús i Teresa Sordé.  Els estic molt agraït que ens hagin volgut acompanyar en aquest projecte.

Pots trobar més informació sobre els nous Tàndems i altres novetats clickant aquí.

I endavant, amb els quatre Tàndems en marxa i amb els que volem començar en el futur.

Nova edició de les Converses a La Pedrera amb Paolo Flores d'Arcais, Niall Ferguson, Yasmina Reza i Alberto Manguel

El mes de maig iniciem una nova edició de les Converses a La Pedrera.  Les Converses, que es faran ara a l’Auditori de La Pedrera a partir de les 19.30, són les següents:

• 7 de maig, conversa entre el filòsof i periodista Paolo Flores d’Arcais i Josep Ramoneda 
• 22 de maig, conversa entre l’historiador Niall Ferguson i Carles Capdevila 
• 11 de juny, conversa entre l’escriptora Yasmina Reza i Joan Ollé 
• 2 de juliol, conversa entre l’escriptor Alberto Manguel i Sergio Vila Sanjuan 

Reconec que a mi m'interessa especialment la de Niall Ferguson, a qui fa molt temps que segueixo (i amb qui tinc un gran amic comú, el Professor Richard Sylla).  Però també crec que les altres seran apassionants: en l'anterior edició de les Converses m'ho vaig passar genial amb aquells que coneixia més, com Grossman i Bauman, però també descobrint els que em quedaven més llunyans.

En aquesta ocasió, per tal de facilitar l’accés ja no hi ha reserva prèvia sinó que es poden adquirir les entrades de forma anticipada via online o a les taquilles de La Pedrera (a un preu simbòlic de 3€).

Espero que puguis venir a alguna Conversa (o a totes!).

Pots trobar més informació sobre aquesta nova edició aquí.

Antics alumnes i governança universitària

Curiós això d’estar tants anys a l’oposició per arribar al govern i no saber què fer. Tenim molts exemples, aquí i allà, ara i abans. Un de fa pocs dies: s’ha creat una comissió per analitzar el futur de les universitats espanyoles. Dues opcions: una, no tenien pla; i dos, addicional o complementària a l'anterior, no volen fer res (si mai vols bloquejar qualsevol acció proposa fer una comissió).

Una reforma pendent és la governança universitària (com explicava aquí), en especial com s’elegeix el rector, la capacitat que té per actuar, i el paper, rol i composició del consell social. I sobre la composició, una reflexió molt interessant de Shailendra Raj Mehta: la importancia del control del Board per part dels antics alumnes el que explicaría, segons ell, per què Harvard és la millor Universitat del món.

Explica el cas de Harvard i raona per què els Boards controlats per antincs alumnes funcionen molt millor.

Mehta also focused on reasons why alumni-controlled Boards seem to work much better. Alumni, he said, were the people who cared most about advancing the interests of their school, as they are keen to increase “the value of their sheepskin”. Transferring control of the Board to the alumni, he said, is transferring power to those who care the most about the quality and the reputation of the school. The alumni do not have to act as a unified body, as is rarely the case. The diverse views of the alumni provide for better governance in a system where governance and management of the university is separated. In order to facilitate the management, the trustees need to agree on a specific direction for the school and find a president who can deliver it on that strategy. 

Aquí tens una presentació i una reflexió sobre el tema. No sé si això explica l’èxit de Harvard, però sí que crec en la importància fonamental d’aprofitar la xarxa d’antics alumnes per enriquir la pròpia universitat, incloent la seva governança.

Evaluacions dels professors: la "bellesa" importa

És complicat avaluar als professors.  A la UPF es fan enquestes als estudiants abans dels exàmens i els professors no les podem veure fins que s'han tancat les actes.  Què cal preguntar?  Quin cas s'han de fer a aquestes enquestes?  I el més important: són objectives?  Tenen biaxos els estudiants?

Doncs sembla que algun biaix sí que existeix: treuen millors avaluacions els professors més guapos.

Ho explica un article del WSJ ("Shocking: Attractive Professors Get Better Student Evaluations"), segons un estudi de Michela Ponzo i Vincenzo Scoppa:

Using data from an Italian University we relate student evaluations of teaching quality to physical attractiveness of instructors, controlling for a number of teachers’ and courses’ characteristics. We first show that the beauty of teachers strongly affects teaching evaluations. To investigate whether the impact is due to productivity or discrimination, that is, if the better evaluations obtained by good-looking instructors are determined by their possess of greater abilities or by Becker-type customer discrimination, we propose a simple theoretical framework and build a measure of teachers’ abilities that is used as control in the empirical model explaining teaching evaluations. We show that beauty affects teaching evaluations even controlling for ability, suggesting that customer discrimination is the key factor explaining the role of beauty.

Aviat sabré les avaluacions que m'han fet els meus estudiants d'Economia de l'Empresa II: aquest estudi suposa una nova complicació per avaluar els resultats...

Ah, i m'agradaria veure algun estudi similar sobre les avaluacions que fan els professors als seus alumnes.

Salvador Garcia: “És bàsic que el coneixement aportat pel projecte Tàndem romangui a les escoles”

La Laura Casanova, estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques de la UPF, m'ha fet una entrevista sobre les Escoles Tàndem pel seu interessant blog "Tres Idees", que recull informació sobre la celebració de tres TEDs a Barcelona entre el gener i el març d’enguany: TEDxRamblas, TEDxRaval i TEDxBarcelonaLive.

Aquí tens l'enllaç: "Salvador Garcia: “És bàsic que el coneixement aportat pel projecte Tàndem romangui a les escoles”".

I aquí els vídeos:

Nova edició del Programa Professors i Ciència

Estic content: després de la primera edició del Programa Professors i Ciència, que consistia en oferir cursos de formació a professors de secundària en centres de recerca capdavanters de Catalunya, avui hem començat la segona edició. Els centres (i els cursos que ofereixen) són espectaculars:

• Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) - Cèl·lules mare i medicina regenerativa
• Centre de Regulació Genòmica (CRG) - Les noves "BIO": del laboratori a l'aula
• Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA - UdL) - Canviar els gens per millorar el món
• Fundació Alícia - Taller de Ciència i Cuina
• Institut Català de Nanotecnologia (ICN) - Nanociència per a tothom
• Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) - Pràctiques a l'avantguarda
• Institut de Química Computacional (IQC) i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG - Introducció al món de la química computacional
• L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) -Introducció a l'Evolució Humana i la Prehistòria
• La Salle - Universitat Ramon Llull - La robòtica com a vehicle conductor de la ciència dins l'aula

El país té sort de tenir aquests centres de recerca. I encara som més afortunats pel compromís d’aquests centres de recerca amb l’educació.

Em repeteixo: cap sistema educatiu pot ser millor que la qualitat dels seus professors (McKinsey dixit). I aquest programa pretén contribuir a la millora de la qualitat dels nostres professors i, també, de reconèixer-los la seva dedicació i compromís amb l’excel·lència i amb els seus estudiants (especialment d’aquells professors que col·laboren amb el nostre programa Joves i Ciència).

 

Doncs això, avui estic content: nova edició d’un programa dirigit a un motor clau del nostre sistema educatiu, els professors, fet en col·laboració d’uns socis de luxe.

Per cert, aquest programa és mèrit de l'Eva i el Marc.

"Escoles tàndem, especialització eduativa" a l'ARA

Interessant article publicat a l'ARA on s'explica el projecte: "Escoles tàndem, especialització eduativa".

Les protagonistes de l'article (i de fet, del projecte) són les dues directores, la Magda Garcia de l'Escola Poblenou i la Núria Lacasa l'Escola Mossèn Jacint Verdaguer del Poble-sec: un element fonamental del projecte és tenir Directores emprenedores i amb molta energia, com elles.

Doncs això, a seguir treballant per augmentar la xarxa d'Escoles Tàndem!

Presentació de les Escoles Tàndem al TEDxRamblas

La setmana passada em van convidar a presentar el projecte d'Escoles Tàndem al TEDxRamblas.  Ho vaig fer amb el bon amic David Martí.  Aquí tens el vídeo:



I les fotos.

El valor de complicar-se la vida

Aquest dijous vaig anar a fer una xerrada al TEDxRamblas per a explicar el Projecte d’Escoles Tàndem. Us passaré el link del vídeo quan el tingui.

Un concepte que vaig comentar, i que no només està lligat amb aquest projecte, és el valor de trobar persones i institucions disposades a “complicar-se la vida”. Amb això em refereixo a aquelles persones que quan els expliques una bona idea diuen “endavant”, tot i saber que això els suposa més feina i més complicacions.

Frustra xocar contra un mur però passa massa sovint. Tens una proposta, la planteges i agrada molt. Però quan demanes la implicació d’aquell que li ha agradat la proposta diu que, sorry, té massa feina, és massa complicada o alguna altra excusa. El més fàcil és no complicar-se la vida i fer només la feina que toca (que, amb justícia, sovint no és poca).

Però el difícil i allò que fa tirar endavant projectes i institucions és la voluntat de complicar-se la vida: davant una nova idea o proposta, analitzar-la si té sentit. I si en té, fer-la, tot i els múltiples entrebancs que hi haurà (el principal dels quals sovint és que suposa més feina).

Amb el projecte d’Escoles Tàndem he trobat unes institucions que, davant el repte de començar un projecte educatiu incert, complicat i amb la possibilitat de marcar la diferència en unes escoles i uns nens, han dit que endavant. I ho han fet sense saber ben bé què implica però amb la convicció de que era el correcte. Han decidit complicar-se la vida perquè saben que això és el correcte. I això, per cert, encara els fa millors.

Doncs això: profund agraïment a l’Escola Superior de Música de Catalunya, al Conservatori Municipal de Barcelona, al Parc Científic de Barcelona, i a l’Escola de Músics del Raval i Tot Raval.

Concurs de poesia i ficció científiques "La llum a les ones" de l'ICFO

L'ICFO és un centre de recerca capdavanter a Catalunya i un referent mundial en el camp de la fotònica (la ciència de la llum).

El que potser no és tan conegut és el compromís de l'ICFO per estendre el coneixement científic en els més joves i a la societat en general.  I com a exemple destacat, una nova gran iniciativa: el concurs de poesia i ficció científiques "La llum a les ones".

Es tracta d'escriure poemes i textos breus inspirats en la llum.  Se seleccionaran nou guanyadors, que serviran de base perquè grups de música emergents transformin aquests textos en cançons, que es podran escoltar en un concert final a La Pedrera (veure bases aquí).

El concepte que inspira el concurs és un poema de Bécquer (autor que per cert m'agrada molt, entre altres, perquè crec que l'entenc):

Mientras haya un misterio para el hombre

¡habrá poesía!

Gustavo A. Bécquer, Rimas

O en paraules del propi ICFO:

Mentre hi hagi un misteri per a l’home hi haurà poesia, però també hi haurà ciència i música, perquè totes tres ens transporten allà on no ha estat mai ningú. 

Però allà on no ha estat mai ningú s’hi pot accedir de moltes maneres diferents… Nosaltres volem saber quina és la teva clau, i per això volem llegir els teus textos inspirats en la llum.

Els objectius del projecte són promoure el coneixement i l’interès per la fotònica entre estudiants i professors de secundària, incentivar la col·laboració de les creativitats científica, literària i musical, i promoure la participació de professors d’humanitats a l’ensenyament de la ciència.  El concurs està adreçat a estudiants de 3r i 4t d'ESO i de batxillerat.

T'animo a participar i/o a fer-ne difusió.  Crec que és una gran iniciativa combinar ciència, poesia, ficció i música.  A molts ens agradaria haver après ciències així.

Enhorabona a l'ICFO per aquesta iniciativa. És una gran satisfacció que ens hagi proposat a l'Obra Social de CatalunyaCaixa a participar-hi, junt amb altres socis de luxe, com iCat fm i Arts Santa Mònica.

Fotos de l'acte d'Ajuts Universitaris 2011-2012

Tenim les fotos de l'acte d'Ajuts Universitaris de fa un parell de setmanes.  Les pots veure en el Flick de l'Obra Social de CatalunyaCaixa (o clickant aquí, aqui, aqui, aqui, aqui, aqui, aqui, aqui, aqui, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí, aquí  i aqui).

Entre els moments estelars, la peça que ens va interpretar la Juncal Salada i les paraules del Dr. Bonaventura Clotet.

Enhorabona una altra vegada als estudiants becats!

Nova edició del Joves i Ciència: coneixes algun crack de 4t d'ESO?

Nova edició del Joves i Ciència, el programa de tres anys (tres estius) pels estudiants que aquest any estan fent 4t d'ESO.

Aquest any tornem a tenir socis de luxe: al E²C³ - CX MónNatura Pirineus (les dues setmanes que els estudiants de primer any passen a Planes de Son) es faran projectes (amb investigadors) de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB), el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), i un projecte amb investigadors de Cambridge, Nottingham i Porto.

I també institicions capdavanteres nacionals i internacionals pels segon i tercer any (els pots veure clickant aquí).

Un vídeo que explica el programa:



Pots trobar més informació clickant aquí. I recorda que el termini acaba el 28 de febrer!

Nova edició del Premi La Vanguardia de la Ciència

Avui ha començat la segona edició del Premi La Vanguardia de la Ciència, fet en col·laboracuó entre el Grup Godó i l'Obra Social de CatalunyaCaixa.

Es tracta de triar quina ha estat la investigació científica més important a l'estat l'any 2011. El guanyador es decideix entre una votació popular (clickant aquí) i un comitè científic.

Crec que una de les principals contribucions d'aquest premi és tant reconèixer l'excel·lència en la recerca com apropar la ciència a la gent. Aquí hi juga un paper clau el periodista Josep Corbella, "l'ànima" d'aquest projecte, que és capaç d'explicar conceptes científics molt complexes de forma que siguin fàcils d'entendre.

Hi ha vuit finalistes en els àmbits de la genòmica, ecologia, economia, genètica, física, cèl·lues mare i neuropsicologia.

D'entrada a mi el finalista que més m'agrada és el d'economia per l'estudi sobre quina formació ha de tenir un polític dels professors de la UPF Marta Reynal-Querol i José Montalvo. És cert però que és el que més m'agrada perquè jo sóc economista i és l'únic que entenc. Per tant, m'esperaré a votar a poder conèixer els vuit projectes.

Per cert, podeu seguir el premi amb hashtag #lvciencia.

Enhorabona als finalistes!  I si voleu votar, aneu aquí.

Boscos, nou programa a TV3

No sóc un "gran fan" de la natura. Matiso: vull un país sostenible, verd i equilibrat, però segurament mai em trobareu donant una volta per un bosc o jugant amb animalons.

Els nens ens canvien, a mi també. A l'Àlex i la Vinyet els agraden els gossos i altres “bitxos” i, per tant, ara a mi també. I potser algun dia (no crec) els agradarà això d’anar a la natura: m’hi adaptaré i m'encantarà (!).

Dit això, m’ha agradat molt el nou programa “Boscos” que fan a TV3. Hi ajuda que participi el meu company i amic Miquel Rafa, i que el conductor del programa sigui el gran Martí Boada. Però a més crec que és una forma amena de conèixer els boscos de Catalunya, explicat de forma que algú amb el meu interès i coneixements sobre el tema ho trobi molt interessant.  Pedagogia i difusió.  Enhorabona per la feina feta.

Dissabtes a les 20:20, abans de les notícies de les 21:00. Us ho recomano.

I per cert, el nostre país (boscos inclosos) és un gran desconegut per molts de nosaltres.  I no som conscients el que ens estem perdent.

Més autonomia escolar = millors resultats educatius

Sóc un gran defensor de l’autonomia de centres. Catalunya ha fet passos importants però crec que cal anar molt més enllà.

I un interessant estudi al respecte que compara diferents països: “Allowing local schools to make more decisions may work in developed countries but is questionable in developing countries” d’Eric Hanushek, Susanne Link i Ludger Woessmann.

El dubte sobre els avantatges i inconvenients de donar llibertat a les escoles és raonable:

Local decision-makers have better knowledge than central bureaucrats, and this knowledge allows them to provide better educational outcomes. But the tradeoff is that local decision-makers – outside the watchful eye of central authorities – may be tempted to make decisions that implicitly favour themselves and that do not lead to better school outcomes.

Per tant, quan funciona l’autonomia escolar?

Local autonomy has an important impact on student achievement, but this impact varies systematically across countries, depending on the level of economic and educational development (Figure 1). In the simplest terms, countries with otherwise strong institutions gain considerably from decentralised decision-making in their schools, while countries that lack such a strong existing structure may actually be hurt by decentralising decision-making.

És a dir: en països en vies en desenvolupament, enfortir les institucions abans de descentralitzar. I en països desenvolupats... donar més autonomia als centres! (i si cal, seguir enfortint les institucions).

Vídeos de les Converses a La Pedrera

Les Converses a La Pedrera han estat un èxit: en tres dies ja teníem totes les localitats esgotades (tot i que vam fer difusió a principis de setembre i la darrera Conversa era al desembre!).  Si et vas perdre alguna Conversa a La Pedrera, les pots veure clickant aquí.

Crec que hem aconseguit l'objectiu que teníem: portar primeres figures mundials per reflexionar sobre l'actualitat social i política, i fer-ho en en format (conversa) que facilitava el diàleg i l'espontaneitat.  I en l'èxit crec que ha estat clau els ponents "locals" que dirigien la conversa.  Agraït doncs a tots els que han participat i han fet possible aquest cicle de Converses a La Pedrera.

I per cert, ja estem treballant en dos nous cicles de Converses per aquest any, a la primavera i a la tardor.  Us mantindré informats!